Resultats de la cerca
Es mostren 1482 resultats
canal d’Urgell
Panoràmica del canal d’Urgell al seu pas pel terme d’Agramunt
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…
música de Croàcia
Música
Música desenvolupada a Croàcia.
Música culta Els testimonis musicals més antics que s’han conservat són molt escassos, per bé que deixen entreveure un estret lligam amb la música que es feia a la resta d’Europa És a partir del Renaixement, però, que es comença a disposar de documentació suficient sobre la vida musical de Croàcia, en particular de la regió adriàtica A la part septentrional les lluites gairebé contínues contra els invasors turcs no afavoriren un floriment cultural Un dels músics més notables del segle XVII fou I Lukacic, autor d’una música que es pot incloure dins del Barroc primerenc El 1629 J…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
Un exemple de projecció cultural: l’exposició “Gaudí, un univers”. 2002
La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…
Castell de Montpaó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Minses restes del que queda avui dia d’aquest castell EFS Les restes d’aquest castell són situades uns 2 km al nord-oest de Sant Pere dels Arquells, en un tossalet aïllat que forma una mena de petit contrafort del serrat que corre parallel al riu d’Ondara pel sud L’indret té una situació estratègica molt notable Mapa 34-15 390 Situació 31TCG591125 Per a arribar-hi, cal agafar una pista que des de la població indicada surt cap al sud i tot seguit una desviació a la dreta, abans d’agafar alçada, que puja per una petita vall Una pista, oberta modernament, puja en espiral des del camí…
Sebastià Gasch i Carreras

Sebastià Gasch
Art
Arts de l'espectacle
Periodisme
Crític d’art i espectacles.
Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…
, , ,
Ciutat d’Urgell
Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…
monestir de Sant Quirze de Colera
Vista aèria del monestir de Colera abans de les obres de consolidació i restauració
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina (Sant Quirze de Colera o Sant Quirc de Colera) al municipi de Rabós (Alt Empordà), al vessant meridional de la serra de l’Albera.
Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'…
el Montgó
Sinclinal cretaci de direcció NW-SE, paral·lel a la costa, del coll de Ponç a l’abrupte esperó rocallós del cap de Sant Antoni (en el qual hi ha una superfície d’abrasió marina de 200 m), termenal dels municipis de Dénia i Xàbia.
Culmina a 751 m, i constitueix l’extrem NE de les Serralades Subbètiques És el punt més destacat del marquesat de Dénia
fals bordó
Música
Tècnica de composició apareguda a França durant el segle XV consistent a afegir dues veus per sota d’un cantus firmus a distància de 4a i de 6a, tot obtenint un moviment paral·lel de les tres veus emmarcat per acords d’8a i 5a.
Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un baix bordó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina