Resultats de la cerca
Es mostren 3385 resultats
punan
Etnologia
Individu d’un grup de pobles, d’origen mongoloide, que viuen al centre de l’illa de Borneo.
Tradicionalment nòmades, vivien als boscs, a les àrees muntanyoses, i prop dels grans rius Construïen senzills aixopluces i vivien dels productes de la selva i de la cacera Actualment són quasi tots agricultors El 1960 eren uns 5 000 individus
romanç de cec
Literatura
Narració en vers que era recitada o cantada per cecs especialment a les fires i festes dels pobles.
La temàtica es basava en fets famosos, reals o fantasiosos, capaços de satisfer l’interès i excitar la impressionabilitat del poble Amb la impremta fou posada a l’abast d’un gran públic la producció literària oral i tradicional existent alhora que es creà una concreta cadena comercial el text era encomanat per l’editor a un autor especialitzat i, després d’imprimir-lo en fulls o plecs solts de mòdic cost, el venia a llibreters i aquests als cantaires i recitadors populars, que directament el propagaven i el venien Hom pot considerar el cec difusor com un continuador del joglar de l’edat…
música eslava
Música
Música pròpia dels pobles eslaus que habiten Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Txèquia, Eslovàquia, Bulgària, Polònia, Croàcia, Eslovènia i Iugoslàvia.
faràndula
Arts de l'espectacle (altres)
Colla de comediants ambulants que recorria els pobles i hi muntava espectacles de caire popular, molt sovint còmics.
Originàries de l’edat mitjana i filles dels antics joglars, desaparegueren amb la proliferació de companyies professionals i estables
baronia d’Entença
Història
Jurisdicció senyorial formada per l’agrupació de pobles de la baronia d’Alcolea, que havia pertangut als Entença.
Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons després Alfons III de Catalunya-Aragó, juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors En formaven part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, Alcolea de Cinca, Castellflorit, El Grado, Lagruesa i Alerre Aragó i Samitier, Guaso, Morcat, Abizanda i Solana Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona Ribagorça i Clamosa i Pui de Cinca Sobrarb
el Corronco de Durro
Cim
Cim (2 543 m alt.) de la serra que separa les valls de Boí, al nord, i de Viu, al sud (Alta Ribagorça).
Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs
etnomedicina
Antropologia
Estudi etnogràfic de pràctiques curatives indígenes populars, així com de les creences, actituds i estratègies que es relacionen amb la salut i la malaltia.
Aquesta àrea d’estudi està íntimament lligada a les classificacions etnobotàniques etnobotànica que aquests pobles realitzen i a les seves cosmologies, ja que és a partir d’aquestes que es conceben i es desenvolupen les teories i les pràctiques relacionades amb la medicina L’etnomedicina sovint es confon amb l’antropologia mèdica, però la primera subratlla la preeminència del punt de vista nadiu i posa més èmfasi en els aspectes indígenes de l’estudi de la salut i la malaltia
Les inundacions causen més de 1.000 morts a Chiapas
Les pluges torrencials que ha patit l’estat mexicà de Chiapas les dues darreres setmanes provoquen importants inundacions i ocasionen la pitjor catàstrofe natural que pateix Mèxic des del 1985 Els aiguats deixen 55 pobles incomunicats durant dies, causen la pèrdua de les collites de milers de camperols i provoquen un nombre de víctimes que supera el miler de persones, tot i que la xifra és difícil de determinar perquè diverses poblacions desapareixen totalment sota l’aigua i el fang
la Font de la Salut
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font de la Salut) del municipi de Traiguera (Baix Maestrat), al S de la vila.
És un notable edifici, amb elements gòtics i renaixentistes iniciat el 1439, fou consagrat el 1521, edificat a l’indret d’una font on la tradició situa la troballa de la imatge forma un conjunt d’església —amb un atri i un pati claustral—, hostatgeria i casa del capellà Al camí des de la vila hi ha set creus els Set Dolors de la Mare de Déu esculpides Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca
nit
Astronomia
Interval de temps que transcorre entre la fi del crepuscle vespertí i l’inici del crepuscle matutí.
La nit és vista, en la tradició mitològica i religiosa de molts pobles i de moltes cultures, sota un aspecte benèfic, del repòs, i alhora sota un aspecte malèfic, com a pròpia dels esperits malignes Sovint la nit és considerada com la mare del dia, i moltes cosmogonies posen la nit i la tenebra a l’origen de totes les coses El contrast, a més, entre nit i dia, entre tenebra i llum, ha originat diversos ritus i diverses tradicions folklòriques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina