Resultats de la cerca
Es mostren 1360 resultats
Bàssora
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa del mateix nom, Iraq, a la vora del riu Šatt al-‘Arab, format uns 70 km al NW per la confluència del Tigris i l’Eufrates.
Situada a l’oasi de palmeres més gran del món, és un centre comercial de primera categoria El port és històricament el més important del golf Pèrsic, però és insuficient per al tràfic que s’hi desenvolupa, motiu pel qual modernament el port d’Umm Qasr, a uns 40 quilòmetres al S, a la desembocadura del riu, ha pres cada cop més importància La morfologia de la ciutat presenta diversos aspectes la ciutat vella, formada per carrers estrets a la vora dels canals que condueixen a Šatt al-'Arab, el centre modern, d’influència europea, i el barri industrial i portuari, situat a alguns…
pell
Tecnologia
Pell d’un animal separada del cos, especialment la no adobada d’animals petits, com ara els conills, les ovelles, les cabres, els rèptils, els porcs i els ocells, o d’animals grossos que no han arribat a la maduresa, com ara els vedells i els poltres, i l’adobada d’animals petits destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria.
Les altres pells són anomenades cuir Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils El riu Anoia s’havia distingit des del s XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol Al principi del s XX, però, l’empresa artesana havia restat greument compromesa per la…
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d’altra banda…
llit fluvial
Geografia
Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt heterogènia En els fons rocallosos del llit poden formar-se les…
locomotora de vapor

Locomotora de vapor
© Fototeca.cat
Transports
Locomotora accionada per una màquina de vapor alternativa.
El generador de vapor és una caldera de tubs de fum, i el vapor és pres del dom , situat a la part superior de la caldera Tot i que algunes locomotores treballen amb vapor saturat, les més potents ho fan amb vapor sobreescalfat a alta pressió, i a una temperatura que pot arribar als 400°C, obtingut per recirculació dins elements situats a l’interior dels tubs de fum El combustible, carbó mineral, és carregat amb una pala a la llar de foc o bé mitjançant un dispositiu mecànic Algunes locomotores cremen olis pesants La provisió d’aigua i de combustible és disposada en un vagó…
Ṭāriq ʿAzīz
Política
Polític iraquià.
Procedent d’una família caldea , el seu nom de naixement era Mīḫāʾīl Yūḥannā, que canvià posteriorment per un que no denotés els seus orígens cristians Estudià anglès a la Universitat de Bagdad i posteriorment exercí el periodisme El 1957 s’uní al Ba‘ṯ iraquià, dins el qual ocupà diversos càrrecs Després que aquest partit hagués pres el poder a l’Iraq 1968, fou nomenat editor del diari del règim i, posteriorment, ministre d’Informació El 1977 esdevingué membre de l’òrgan suprem del règim, el Consell de Comandament Revolucionari, i es convertí en un dels collaboradors més estrets…
Joan Baptista Marià Picornell i Gomila
Història
Política
Polític republicà i metge.
Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…
Joan Ballester i Canals
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter, editor i activista catalanista.
Des de molt jove milità en el catalanisme, primer a Palestra i, des del 1935, a Nosaltres Sols Ferit al front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, fou pres pels rebels a Tarragona L’any 1945 creà el grup antifranquista i catalanista Resistència Nacional i collaborà activament amb el Front Nacional de Catalunya , partit en el qual tanmateix no s’integrà mai Creà aquests anys Públia, empresa de publicitat cinematogràfica que acollia també una llibreria que posteriorment rebé el nom de Llibreria Joan Ballester, que esdevingué un centre d’activisme catalanista, especialment…
Jaume Ramon Mercader i del Río

Ramon Mercader (estiu del 1936)
Història
Agent polític del Narodnij Komissariat Vnutrennikh Del (NKVD), més conegut per Ramon Mercader.
El 1925 s’establí a Tolosa de Llenguadoc amb la mare i els germans La seva mare, la revolucionària comunista Caritat del Río , l’influí de manera decisiva en les seves conviccions polítiques El 1929 tornà a Barcelona, on treballà com a maître a l’Hotel Ritz Militant de les Joventuts Comunistes, fou empresonat per aquest motiu a València, on li van prendre les empremtes dactilars, que posteriorment revelarien la veritable identitat de Mercader El 1932 o 1933 ingressà voluntari a l’exèrcit republicà, i lluità al front de Bujaraloz durant la Guerra Civil Espanyola Formà el batalló de voluntaris…
Vila fortificada de Ribesaltes
Art romànic
El lloc de Ribesaltes és mencionat per primera vegada l’any 923, dins una carta de donació per la qual un tal Landric donava al monestir de la Grassa l’alou de Ribas altas amb la seva església El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’any 1172, havent pres possessió del comtat de Rosselló, va autoritzar que la població de Ribesaltes es pogués fortificar amb unes muralles “tant fetes amb pedres com amb terra” llavors els habitants de la població s’agruparen dins les muralles i al voltant de l’església parroquial Ribesaltes quedà en possessió de l’abadia de la Grassa fins a la Revolució Francesa PP…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina