Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
Sant Julià del Llor
Església
Església parroquial del nucli de Sant Julià del Llor (Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Selva).
Situada al cim del turó més alt del municipi 295 m, l’església apareix citada en documents del monestir d’Amer 949 L’edifici, probablement preromànic es conserven alguns fragments d’escultura i el cisellat dels carreus, és una reconstrucció del segle XII Ensorrat pels terratrèmols de 1427 i reconstruït, fou reformat en profunditat al segle XIX, i l’any 1990 es restaurà i remodelà l’interior Compta amb una sola nau, més ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal, i absis semicircular amb forma de ferradura La rectoria i la sagristia, comunicades amb l…
Heinrich Wölfflin
Art
Historiador suís de l’art.
Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en dos conceptes…
Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Polític, advocat i assagista.
Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la governació del 13…
,
congre

Congre
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, semblant a l’anguila però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la pell sense escates.
El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als 15 anys El…
ultrasò
Aparell detector d' ultrasons
© Fototeca.cat
Física
Vibració de la natura del so, és a dir, composta d’ones mecàniques longitudinals, però d’una freqüència superior a la màxima audible ( audició
), que és de 20 000 Hz per a l’orella humana.
El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els…
boga

boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca …
Leonard Bloomfield
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà d’origen alemany.
Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el llibre Language 1933, que…
ona

Propagació d’ones circulars transversals en la superfície d’un líquid (dalt) i gràfic d’una ona sinusoïdal (baix)
© Fototeca.cat
Geografia
Geologia
Moviment oscil·latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent.
Les partícules d’aigua tenen un moviment ellíptic o circular, però realment resten en el mateix lloc Ara bé, si la profunditat disminueix notablement, en el cas de les ones més properes a la costa, existeix llavors una veritable deformació del moviment oscillatori i l’aigua de les ones es llança literalment cap al litoral En una ona hom distingeix la cresta , o part més alta, i el si o part més baixa, la longitud d’ona o distància entre dues crestes, l' altura , desnivellació entre la part convexa i la còncava, la velocitat de propagació i la relació entre altura i longitud d’ona…
El Temps
Portada d’un exemplar d'El Temps (8-I-1996)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari català d’informació general publicat a València des del 1984.
És editat per Eliseu Climent i disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma N'han estat directors Francesc Pérez Moragón, Vicent Sanchis, JR Lluch, O Castanys, A Maresma, J Marí i J Fortuny, S Cot Des del 2008 n'és el director À Milian L’any 1994 es convertí en la primera publicació en paper en català consultable a internet Sobresurt per les seves d’opinió, reportatges en profunditat de diferents aspectes de la política, molt especialment els referits als Països Catalans, i també per les seccions internacional i cultural Ha incorporat també seccions de ciència i tecnologia…
Mikhail Aleksandrovič Šolokhov

Mikhail Aleksandrovič Šolokhov rebent el premi Nobel
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Fou un significat representant del realisme socialista Amb un estil ric i expressiu, descriví les contradiccions de la vida real sobre el fons del seu desenvolupament revolucionari Publicà el recull Donskie rasskazy ‘Contes del Don’, 1926, sobre la guerra civil a la regió del riu Del 1925 al 1940 treballà en la seva obra cabdal, Tikhij Don ‘El Don de plàcides aigües’, premi Stalin 1941, retaule de la vida dels cosacs en uns anys curulls d’esdeveniments històrics, on reflectí amb gran profunditat psicològica l’aferrissada lluita de les classes socials Podn'ataja Celina ‘Terres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina