Resultats de la cerca

Estudià la carrera eclesiàstica a Barcelona i Salamanca Del 1956 al 1963 exercí per oposició com a mestre de capella i segon organista a la catedral de Barcelona, mentre realitzava estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu Posteriorment els continuà a París i Le Mans, i s’especialitzà en la interpretació i composició d’obres litúrgiques El 1975 fundà el Centre Permanent d’Animadors del Cant Litúrgic i a partir del 1985 reprengué la tasca di realitzà diverses gires El 1989 fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona, amb el càrrec de director…

Es suposa que podia ésser la reminiscència d’una casa monàstica anterior a l’època islàmica, però no ha estat localitzat El 1212 existia una masia anomenada Sant Julià

S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de…

L’actual església fou erigida al s XVI i renovada en moltes ocasions és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola Existia ja a la fi del s XIII el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys Vers el 1490 s’hi installà una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530 La nova comunitat hi residí només quatre anys Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a collegi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les…

Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936

Abans fou parròquia independent 1255, però a partir del segle XV consta com a sufragània de Gisclareny

Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775 Al costat hi ha un gran hostal 1704-12 És lloc de molta devoció a la comarca El 1975 ha estat restaurat i modernitzat

Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el…

Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l’agulla