Resultats de la cerca
Es mostren 13141 resultats
Westerwald
Massís
Massís muntanyós d’Alemanya, un dels quatre blocs en què és dividit el massís esquistós Renà.
És situat al N del Taunus, del qual el separa la vall del Lahn, i continua vers el N pels relleus de Sauerland L’altitud màxima és el Fuchskaute 657 m És una regió de boscs i de ramaderia
jutjat de Càller
Història
Jutjat de Sardenya, un dels quatre en què es dividia l’illa des del segle XI.
Comprenia la part meridional de Sardenya, amb capital a Càller La primera família documentada que exercí el govern és la dels Làcon, al segle XI El jutge Pere de Torres 1162-87 fou desposseït per Guillem de Massa 1187-1214, ajudat pels pisans, els quals suprimiren el jutjat el 1258, s’apropiaren la ciutat de Càller i repartiren les terres entre les famílies addictes
noveller
Tauromàquia
Torero que toreja i mata toros novells de més de dos anys i menys de quatre.
trèvols
Jocs
Un dels quatre colls de la baralla francesa, que es distingeix pels trèvols que duu gravats.
creu llorejada

creu llorejada
Heràldica
Creu formada per quatre espases amb les puntes cap enfora ressaltades sobre una corona de llorer.
quadrivi
Educació
A l’edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.
El mot apareix per primera vegada en Boeci, i el seu ensenyament, juntament amb el trivi, es difongué des del segle IX, quan les arts liberals foren considerades la base de l’ensenyament escolàstic Escolàstica
quadrilàter complet
Matemàtiques
Figura formada per quatre rectes que es tallen dos a dos determinant sis punts d’intersecció.
la Marina de Sants
Barri
Un dels quatre barris en què, el 1857, era dividit el terme municipal de Sants (Barcelonès).
El 1907 hi fou constituïda una tinença parroquial
landó
Transports
Cotxe descobert, de quatre rodes i dos seients transversals i encarats, tirat generalment per dos cavalls.
Al darrere de cada seient anava collocada una capota plegable que permetia de cobrir el cotxe a voluntat
moletó
Indústria tèxtil
Teixit bast de cotó amb lligat de tafetà, o sarja de tres o batàvia de quatre.
Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina