Resultats de la cerca

Atribuïda a Iacopone da Todi o a sant Bonaventura, ha estat transmesa en nombroses variants fins a la seva inserció en el missal romà 1727 D’una gran bellesa per la intensitat del sentiment religiós i per la melodia gregoriana, ha estat musicada posteriorment per grans mestres Josquin des Prés, GPda Palestrina, AScarlatti, GBPergolesi, FJHaydn, GRossini, GVerdi, FADvorák, etc

Centrat en el Sāṃkhya-Sūtra ~1400 aC, ha estat objecte de nombrosos comentaris, el més important dels quals és el d’Iśvarakṛṣṇa, Sāṃkhya Kārikā sVaC Sistema ateístic —Buda hi fomentà la seva doctrina—, reconeix dues realitats últimes Puruṣa esperit, i Prakṛiti matèria Associat al sistema ioga , ha tingut influència també en el pensament religiós, sobretot en la Bhagavad- Gītā

Residí un quant temps a Xàtiva i fou deixeble de Josep Artigues i de Lleonard-Juli Capuz A Roma 1702 treballà amb Giuseppe Rusconi Obtingué el títol de mestre a València el 1720 Té obres de tipus religiós als convents de la Misericòrdia, de la Puritat i dels Trinitaris Descalços de València i a Santa Clara de Xàtiva

Jesuïta, fou professor de moral a Paderborn, Colònia i Trèveris Confessor de moltes dones condemnades a mort per bruixeria, la seva obra Cautio criminalis 1631 inicià la lluita contra la persecució de les bruixes a Alemanya És considerat com el líric religiós més important de la primera època del barroc, amb una obra notable Trutznachtigall ‘El rossinyol altívol’, 1649

Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles, com Le journalisme et les journaux , Que faire de la France i una Mémoire sur l’instruction publique Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés

Religiós franciscà, fou mestre de gramàtica llatina al convent de Santanyí És autor de Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca Mallorca s d, una obra elaborada com a manual per als seus alumnes, que fou reeditada diverses vegades fins el 1829

Religiós franciscà, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses

Escriptor religiós, fou rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill , que tingué una extraordinària difusió hom en coneix més de setanta edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà

És una petita colònia sorgida a la primera meitat del segle XX, al peu d’una fàbrica de filats i teixits i de la mina de potassa Es conserven les ruïnes d’una antiga església de Santa Cecília, documentada al segle X El temple modern, construït per al servei religiós de la colònia minera, és dedicat a santa Bàrbara

Probablement descendia del trobador Amanieu de Cescars És autor del poema didàctic de tema religiós Lausor de la Divinitat, escrit en noves rimades entre el 1380 i el 1399, dedicat al bisbe de Lleida Guerau de Requesens Es tracta d'un resum en vers de la doctrina cristiana De tipus narratiu, consta de 347 octosíllabs apariats