Resultats de la cerca
Es mostren 2772 resultats
Assumpta Bastida i Pibernat
Modista.
De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare En un primer moment conreà el gènere de punt Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975 Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’Estat espanyol Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu 1934 o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys cinquanta Fou coneguda pel nom comercial d' Asunción Bastida
Escola Apologètica Catalana
Nom amb què és conegut el grup de pensadors que a la primera meitat del segle XIX intentaren de posar al dia i defensaren la filosofia catòlica tradicional seguint les directrius dels apologistes francesos del moment (Bonald, Ozanam, Lacordaire o Dupanloup), amb alguns dels quals mantingueren relacions personals.
El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la…
conveni col·lectiu
Economia
Dret del treball
Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball.
L’acord obliga les parts i té efectes sobre els representants i, àdhuc, sobre tercers Nascut a Anglaterra, s’estengué per Europa al començament del s XX gràcies tant a les lluites obreres com al canvi de política social iniciada pels governs europeus i fou un dels instruments motors de l’estratègia sindical Després ha restat institucionalitzada i integrada dins la dinàmica del desenvolupament econòmic Regulat a l’Estat espanyol per l’Estatut del Treballador 1980, el conveni té efectes jurídics dins l’àmbit en què ha estat pactat empresa, branca d’un àmbit territorial, etc
Esquerra Nacionalista de Manresa
Partit polític
Partit local de Manresa inscrit a l’abril de 1987 per tal que Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i Nacionalistes d’Esquerra [NE] confegissin una llista comuna en les eleccions municipals d’aquest any.
Inicialment havia d’incorporar també el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i el Partit dels Comunistes de Catalunya PCC, atès que des de 1983 havia existit una plataforma de collaboració entre aquestes forces polítiques Però primer se’n desprengué el PCC que promogué l’ Alternativa d’Esquerres de Manresa , mentre que el PSUC, ERC i NE registraren l’ Assemblea d’Esquerres de Manresa i després el PSUC Els seus representants foren Josep Huguet, Concepció Parcerisas i Marc Ges En les eleccions municipals de 1987 obtingué 2745 vots 7,8% i 2 regidors en les de 1991, 2974…
Unió Ciclista Internacional
Esport general
Organisme internacional que reuneix totes les federacions nacionals del món del ciclisme.
Pràcticament és la federació internacional de ciclisme, encara que aquest nom és reservat per als ciclistes amateurs , que també depenen de la UCI, però en el seu vessant d’afeccionats La missió de la UCI és organitzar els campionats del món de ciclisme, masculins, femenins, de pista, de carretera, tant professionals com amateurs , i supervisar les normes i reglamentacions de totes les competicions internacionals És reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional, des del 1900, com a únic organisme mundial dirigent del ciclisme La UCI fou fundada a París el…
Stil Novo
Escola poètica el nom de la qual fou emprat per Dant en el Purgatori per a descriure l’estil d’un grup de poetes italians dels s. XIII i XIV.
Guido Guinizzelli n'és considerat normalment el capdavanter, i els seus representants més brillants són Guido Cavalcanti i el mateix Dant en les seves obres líriques Altres poetes foren Cino da Pistoia, Lapo Gianni, Dino Frescobaldi, etc En tots ells són paleses les influències de la poesia cortesana provençal, del misticisme i la simplicitat franciscanes i de l’escola siciliana Quant a les característiques personals, cal destacar la delicadesa d’estil de Guinizzelli, del qual és un clar exemple el poema Al cor gentil ripara sempre amore , el llenguatge sensible i musical de Dant…
Teodor de Mopsuèstia
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Mopsuèstia.
Deixeble de Libani i company de Joan Crisòstom i Diodor de Tars, és un dels més grans representants de l’escola exegètica antioquena, en polèmica contra l’allegorisme alexandrí En la qüestió cristològica es mostrà clarament diofisita, però no explicà satisfactòriament la unitat de persona en Crist Acusat, pòstumament, de nestorianisme per Justinià qüestió dels Tres Capítols i pel concili de Constantinoble 553, no és fàcil de refer-ne la doctrina, per tal com les seves obres teològiques foren cremades Dels seus escrits resten obres exegètiques i unes Homilies catequètiques…
Sam Francis
Pintura
Pintor nord-americà.
Rebé la influència de Clyfford Still Establert a París 1950 i influït per C Monet, creà una obra en què les zones d’interès s’estenen per tota la superfície de la tela a base d’una juxtaposició de taques molt semblants, monocromes de bon començament després cercà d’activar l’espai amb grans taques de color i amb buits intermedis, en els quals abocà un degoteig de pintura, de colorit més ric i més dinàmic, i en resultà una obra decorativa i d’una gran acceptació És considerat un dels principals representants de l’expressionisme abstracte
Jaume Cirera
Jaume Cirera Lluita dels àngels amb els dimonis , fragment del retaule de Sant Miquel, de la catedral d’Urgell
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, documentat entre el 1418 i el 1450.
Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres
Federico De Roberto
Literatura italiana
Escriptor italià.
Amb Verga i Capuana fou un dels més grans representants del verisme sicilià Ja en la seva primera obra Arabeschi, 1883 es manifestà partidari d’un estil realista basat en l’escrupolositat de l’observació, la impersonalitat de la realització i l’exactitud en la reconstrucció del fet històric En la seva novella més important, I Viceré 1884, on narrava la decadència d’una família d’origen espanyol, els Uzeda, trobà l’equilibri entre la documentació històrica i la raó de l’art Unes altres obres són Processi verbali, L’albero della scienza 1890 i L’illusione 1891
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina