Resultats de la cerca

Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…

Situació Les ruïnes del castell de Saldes s'aixequen sobre un espadat que corona el poble, al peu del Pedraforca EI seu emplaçament és al costat nord-oriental de la població de Saldes, vers l'extrem d'un serrat que domina la Vall del riu Eina o riera de Saldes Aquestes restes permeten encara avui dia endevinar algunes de les construccions del castell, que poden datar-se del segle XII, i entre elles destaca l'església, dedicada a santa Maria Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l'Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 96,1 — y 76,7 31 TCG…

Situació Vista exterior de l’absidiola nord, avui dia amagada per un cortal ECSA - JL Valls Aquesta església és la parròquia de Torrelles de la Salanca, poble situat a la riba dreta de l’Aglí, prop de la seva desembocadura, a banda i banda del rec del Bordiu La part més antiga del poble és a la dreta del rec i és centrada per l’església de Sant Julià i Santa Basilissa Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 37,8” N - Long 2° 59’ 36,6” E Torrelles dista de Perpinyà 11 km Hom hi arriba des de Perpinyà per la carretera D-31 Història D’aquesta església no es disposa de notícies històriques documentals…

Situació Vista aèria de les ruïnes de la fortificació, les quals ressegueixen el llom de la serra sota la qual s’assenta e poble de Talteüll ECSA - Gamin El castell es troba al sud-est del poble de Talteüll, a la serra que fa d’espona al poble Talteüll és situat a la riba esquerra del Verdoble Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 49’ 0” N - Long 2° 45’ 3” E Hom hi arriba per la carretera D-59, la qual parteix de la D-117 a l’alçada de les Cases de Pena També s’hi pot arribar per la D-611 i la D-9 Aquesta darrera, com l’anterior, parteix de la D-117, a ponent d’Estagell Per la primera carretera,…

Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto, entre d’altres, en un intent de convertir-lo en…

És una de les dues comarques en què és dividida la Cerdanya Cap de comarca, Puigcerdà El seu eix vital és la vall de la capçalera del Segre, encastada als Pirineus axials, cas únic en el país per les seves dimensions 20 km de llarg per 5 d’ample com a màxim i significació clau de volta de l’única ruta catalana que uneix la Mediterrània amb l’Ebre mitjà Perpinyà i Lleida, al marge de la Depressió Prelitoral El seu complement és la part encarada a la vall del conjunt muntanyós que l’envolta, però tant la muntanya com la plana són compartides amb l’Alta Cerdanya Com a materials constitutius…

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…

Situació i presentació Limita a l’E amb Garrigoles, al S amb Colomers, al SW amb Sant Jordi Desvalls, a l’W amb Viladasens, al NW amb Vilaür i al N amb Sant Mori i Ventalló El territori, drenat per diverses rieres, pertany en la seva major part a la conca del Ter només les aigües del rodal de Valldavià van a parar al Fluvià Aquesta zona lleument accidentada és anomenada serra de Valldavià a la contrada i constitueix un dels extrems de l’espai ondulat i boscós, de límits poc precisos, que hom designa amb el nom de terraprims , al qual va a morir, a ponent, la plana alluvial empordanesa Els…

Constitueix pròpiament una illa vorejada al sud i a l’est per l’oceà Índic, al nord per les mars de Timor i Arafura i a l’oest per la mar del Corall, l’oceà Pacífic i la mar de Tasmània Aquesta última la separa de Nova Zelanda l’estret de Torres, al nord, de Nova Guinea, i l’estret de Bass, al sud, de Tasmània El relleu Austràlia es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades els plegaments orientals, les terres baixes del centre i el massís occidental Vista del litoral de la costa de l’estat australià de Victòria © Corel Professional Photos Els plegaments orientals Els…

La geografia física  El territori és recorregut de S a N pel Nil, al tram anomenat Nil Blanc, i a l’W, per un afluent seu, el Baḥr al-Ǧābal ‘riu de les muntanyes’, que forma una de les conques hidrogràfiques més extenses del Nil i els seus tributaris  L’orografia és progressivament més accidentada de N a S, en contrast amb la gran plana sudanesa del N, i ateny l’altitud màxima al Kinyeti 3178 m, a la serralada Imatong, prop de la frontera amb Uganda  El clima és tropical, i la pluviositat disminueix de S a N A Juba la precipitació anual mitjana és de 997 mm Les temperatures màximes i mínimes…