Resultats de la cerca

Es trobava en l’actual conjunt d’edificis que formen el petit nucli de població de Freixenet Era situada dins l’antic terme del castell de Riner Serví d’estatge a una família de cavallers que portava el mateix nom de Freixenet, la qual es trobava lligada als senyors del castell de Riner El lloc de Freixenet apareix documentat a partir de l’any 1027, quan en la publicació del testament sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, aquesta dama manà donar a Sant Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet La família Freixenet apareix portant el seu nom a partir de l’any 1058…

Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 caputxí De jove serví a Barcelona Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins 1588 Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599 Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines El 1604 el papa Climent VIII autoritzà la fundació…

Port del golf d’Annaba, al peu del petit massís cristallí d’Edough, a la desembocadura del Seybouse Centre comercial exporta ferro, fosfats, zinc, coure, antimoni, suro, vi, cítrics, espart i industrial superfosfats, conserves, material de ferrocarril hom desenvolupa la indústria metallúrgica amb el ferro de Djebel Ouenza i el gas del Sàhara Nus de comunicacions ferrocarril, carreteres, port, aeroport Universitat Antiga colònia cartaginesa i després capital dels reis de Numídia, Annaba es desenvolupà sota els romans, els quals l’anomenaren Hippo Regius o Hipona Centre de la…

Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner confegí un Mapa de los condados…

Vida És conegut bàsicament per la seva faceta com a poeta en llengua castellana i també com a crític d’art Les seves poesies creen un món oníric on la màgia i els rituals de velles cultures, que tan bé coneixia, tenen un paper decisiu Musicalment, fou deixeble de F Ardèvol i membre del Cercle Manuel de Falla Com a compositor se serví a vegades de l’atonalisme i entre les seves obres sobresurten el Preludi per a cinc instruments 1948, Himne i la Suite atonal per a piano S’interessà també per la crítica i l’assaig musical i escriví diferents articles sobre música, a més d’un llibre molt notable…

En 1715-16 serví com a organista a l’abadia de Melk, plaça que abandonà per traslladar-se a Viena El 1728 era mestre de capella a la cort dels Esterházy, a Eisenstadt, com a successor en el càrrec de Wenzel Zivilhofer Werner, amb el qual la capella assolí gran prestigi, exercí aquesta tasca fins que el 1766 fou substituït per J Haydn, que el 1761 havia entrat al servei de la família Esterházy en qualitat de sotsmestre de capella Les relacions entre tots dos compositors foren sempre tenses Werner compongué una gran quantitat de música religiosa, en què destaquen els oratoris, misses i…

Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés Fou mestre de capella a Sant Rombaud de Malines entre el 1507 i el 1509 Més tard entrà al servei de la capella reial francesa En algun moment de la dècada del 1510 és possible que fes una estada a Roma Cap al 1531 sembla que estigué a Brusselles al servei de la regent Maria d’Hongria Cap al final dels seus dies, del 1542 al 1547, fou mestre de capella a Sant Gilles de Bruges Les seves obres s’han conservat en fonts diverses Dins la seva producció musical destaquen els motets, de dinou dels quals se’n feu una edició pòstuma a París l’…

Encaminat en principi cap a la vida religiosa, fou frare franciscà i després benedictí, orde aquest darrer que abandonà el 1527 Durant un cert temps dugué una vida errant fins que ingressà a la Universitat de Montpeller, on estudià la carrera de medicina A partir del 1532 exercí com a metge a Lió És autor de les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel 1532 i Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534, dues novelles que, junt amb les seves versions -del 1546, del 1552 i la pòstuma, probablement apòcrifa, del 1564-, han esdevingut…

Vida Segons afirma Juan Bermudo en la seva Declaración de instrumentos musicales Osuna, 1555, Valderrábano serví Francisco de Zúñiga, quart duc de Miranda Publicà un extens tractat de viola de mà en tabulatura dividit en set llibres amb el títol Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas Valladolid, 1547 En aquesta obra, una de les més interessants de les dedicades a aquest instrument, s’hi recullen moltes transcripcions de composicions polifòniques religioses i profanes d’autors com J Des Prés, N Gombert, C de Morales, A Willaert, PhVerdelot, J Mouton, L Compère, J Arcadelt i J…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…