Resultats de la cerca

Establert a Roma 1663 i reputat director espiritual, el 1675 publicà la Guía espiritual , que, aprovada, fou àmpliament traduïda Per les doctrines que hi exposava, els jesuïtes aconseguiren d’Innocenci XI el seu empresonament 1685 i la seva condemna 1687 Bé que es retractà de seguida, restà a la presó fins a la mort

Ensenyà teologia i literatura francesa a Lausana fins el 1846 Treballà activament per una església independent i defensà per damunt de tot la llibertat de consciència En aquest sentit, és fonamental el seu Essai sur la manifestation des convictions religieuses et sur la séparation de l’Église et de l’État 1842 Cal destacar, a més, La liberté des cultes 1826, Études sur Pascal 1848 i diversos volums sobre història de la literatura francesa, des del s XVII fins al XIX

Fill de Gregori I, bisbe de Nazianz, i de santa Nona, es formà a Cesarea de Palestina i a Cesarea de Capadòcia, a Alexandria i a Atenes, on conegué Basili el Gran El pare l’ordenà de sacerdot, però ell fugí a la solitud Administrà un quant temps el bisbat del pare, difunt, i fou nomenat cap de la minoria ortodoxa de Constantinoble El concili I de Constantinoble l’entronitzà com a patriarca, però aviat es tornà a retirar Bon poeta i orador dotat, deixà 45 discursos Amb Basili el Gran i Gregori de Nissa forma el grup dels tres grans capadocis La seva festa se celebra el 2 de gener

Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles

Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922

Gran coneixedor de la teologia bizantina i llatina sobretot de l’obra de Tomàs d’Aquino, essent encara laic predicà diverses vegades a la cort i fou nomenat secretari de l’emperador Joan VIII, que acompanyà al concili de Ferrara-Florència, on defensà per raons polítiques el projecte d’unió de les esglésies teològicament sempre s’oposà a l’"heretgia” llatina Monjo amb el nom de Gennadi, fou el primer patriarca reconegut i investit pel soldà 1454 Reelegit dues vegades més 1462 i 1464, es retirà al mont Athos i, després, en un monestir de Constantinoble Escriptor prolífic, és autor de diversos…

Defensor de la fe de Nicea, polemitzà amb Julià l’Apòstata Mestre i seguidor de la tradició teològica d’Antioquia, insistí en els aspectes literals i històrics de l’exegesi La major part dels seus escrits foren destruïts pels arians i pel sínode de Constantinoble 499, que hi veié un precedent del nestorianisme

El 1945 emigrà als Estats Units, on el 1949 es graduà al Wagner College de Staten Island El 1954 obtingué el doctorat per la New School de Nova York Fou, entre altres, professor al Hartford Theological Seminary 1958-63 i a les universitats de Rutgers 1963-81 i Boston 1981-2009 En aquesta universitat fundà l’Institut sobre cultura, religió i afers mundials, que dirigí Com a sociòleg, la seva aportació principal és The Social Construction of Reality 1966, escrit conjuntament amb Thomas Luckmann, en el qual proposa un model de relació entre els individus i la realitat social en la qual aquests…

Féu estudis humanístics amb Libani i teològics amb Diodor de Tars, i fou batejat a 25 anys Menà una vida eremítica, uns quants anys, prop d’Antioquia Ordenat de diaca 381 i després de prevere 386 d’Antioquia, començà una activitat pastoral intensa, consagrada sobretot a la predicació la major part de la seva producció data d’aquest període El 398 fou consagrat, a contracor, arquebisbe i patriarca de Constantinoble Amb la seva actitud pastoral i les seves predicacions es guanyà l’enemistat de l’emperadriu Eudòxia i d’alguns bisbes Un sínode, anomenat “de l’alzina”, reunit prop de Calcedònia…

Fou nomenat membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia Arribà a ésser un dels predicadors més coneguts de la seva època, i els seus discursos i sermons estaven plens de referències històriques de caràcter patriòtic i apologètic Els més famosos foren els discursos que pronuncià amb motiu de les solemnitats nacionals, gairebé tots editats Oración del Dos de Mayo , Elogio fúnebre de León XIII , Discurso del Centenario de la Guerra de la Independencia i Oratoria fúnebre de las víctimas de Melilla El llibre La luz de la fe en el siglo XX 1912-17…