Resultats de la cerca
Es mostren 1613 resultats
direcció
Teatre
Creació i control unitari de tots els elements que formen part d’un espectacle per tal de menar-lo vers una intenció i una estètica determinades.
Parteix de l’anàlisi del text i inclou la preparació dels actors, la determinació del moviment escènic, la distribució i illuminació de l’espai i la supervisió del vestuari, de la maquinària, etc Tot i l’atenció especial a l’actor i a d’altres elements escènics per part de teòrics com Jules Mesnardière, Sébastien Mercier o Diderot, la concepció moderna de direcció teatral nasqué amb André Antoine, que des del Théâtre Libre 1877-94 portà a la pràctica els postulats naturalistes d’Émile Zola Partint de la concepció unitària del teatre musical de Wagner, Adolphe Appia i Edward Gordon Craig…
Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Retòrica
Polític, orador i escriptor.
Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del Setembre de 1868…
Henry Clemens van de Velde
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arquitecte, pintor i dissenyador flamenc.
Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un nivell d’…
Els altres modernismes
En una època com la del segle XIX tardà, en la qual el concepte de novetat o originalitat va ser extraordinàriament valorat, i en tot cas més que els conceptes abans més cotitzats en tots els camps de la creació artística –bondat, perfecció, eficàcia–, no és rar que el fet de ser «modern» esdevingués per a molts gairebé un valor absolut D’aquí que en molts terrenys es comencés a reivindicar insistentment la modernitat i el seu seguiment preponderant, que generaria tendències que van acabar trobant la denominació de «modernisme» Modernisme, però, és un nom que en boca de segons…
Orfeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de suposat origen traci, fill d’Eagre i d’una de les muses (Polímnia o Cal·líope).
Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne els elements d’origen…
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica…
,
Temístocles
Història
Polític atenès.
De família modesta i de tendències radicals, assolí encara jove importants càrrecs públics i esdevingué general a 33 anys Fou l’inspirador d’importants reformes constitucionals, com l’ampliació de funcions dels estrategs i llur capacitació per a ésser reelegits en virtut dels coneixements tècnics que l’art militar exigia També fou ell qui s’adonà de les possibilitats d’Atenes per a esdevenir una potència marítima i s’esforçà a fer d’aquesta idea una realitat Abans de Marató havia ja efectuat la fortificació del Pireu, i la prolongació de la guerra amb Egina li donà motiu per a…
música flamenca
Música
Art musical desenvolupat a Flandes.
A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al segle XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C de Rore i altres…
Pintura al servei de la República
Durant els anys de la Segona República espanyola 1931-39 i de l’establiment de la Generalitat de Catalunya, ambdós governs amb un fort suport popular, es va produir un viu debat sobre la direcció que havia de seguir l’art a Catalunya progressistes contra reaccionaris, Realisme contra noves avantguardes, funcionalisme universal o pròpiament mediterrani Per altra banda, el 26 d’octubre de 1932, Josep Dalmau havia inaugurat una exposició d’Art Francès d’Avantguarda amb pintures de Braque, Picasso, Gris, Léger, Lhote, Marquet, Lipchitz o Miró Dels anys 1936 al 1939, malgrat les urgències…
perfeccionisme
Psicologia
Terme indicatiu de tendències neuròtiques que solen impedir l’acompliment de coses fàcils, perquè l’autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l’actuació en un pla ideal, però que en la pràctica és irreal i inassequible.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina