Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
riera de les Gorgues

Pont sobre la riera de les Gorgues, a Santa Maria de Corcó
© Fototeca.cat
Riera
Riera del Cabrerès i la plana de Vic, afluent esquerre del Ter.
Amb el nom de torrent de la Rotllada , neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d’Aiats, entre els municipis de Pruit i de l’Esquirol En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció NE-SW S'encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l’Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat la Foradada de Cantonigròs, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de Sant Pere de Casserres
serra de Vielles
Serra
Serra dels municipis de la Cellera de Ter , Osor i Susqueda (Selva).
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
província de Girona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Girona.
És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del…
Pas del temporal Gloria
Entre els dies 19 i 21 de gener un temporal d’intensitat excepcional descarrega sobre la península Ibèrica La borrasca, anomenada Gloria, és una de les més devastadores de les darreres dècades A Catalunya, quatre persones moren i hi ha un desaparegut Cinc persones moren al País Valencià i a les Balears hi ha tres desapareguts A Catalunya els danys pitjors es registren al Delta de l’Ebre, on el mar inunda 3000 hectàrees d’arrossars i cobreix la barra del Trabucador, a Sant Carles de la Ràpita A la Costa Brava i a la Costa Daurada nombroses platges són engolides i les onades, algunes de fins a…
regió de Vic
Regió del NE humit de Catalunya, repartida entre l’Altiplà Central (comarca d’Osona) i el Pirineu Oriental (Ripollès).
Osona engloba per llevant fragments del Sistema Transversal i de la Serralada Prelitoral Correspon a la conca alta del Ter i a la capçalera del Congost, de tendència continental, com tota la plana de Vic La població 143 182 h 1981 2 173,48 km 2 65,8 h/km 2 és la més feble de la Catalunya oriental, però la més densa de la Catalunya interior L’increment màxim del darrer segle 63% sobre la del 1877 és la del vicenni 1950-70, després del qual sembla haver-se estagnat la industrialització, relativament forta tèxtil, metallúrgica, de la construcció i la fusta sobretot a les ciutats…
Coral Sant Jordi
Música
Entitat coral fundada a Barcelona el 1947 per Oriol Martorell, el qual li conferí la seva manera personal d’entendre i interpretar la música, fet que convertí l’agrupació en un referent de la renovació del cant coral a Catalunya.
La coral ha portat a ter-una llarga tasca de difusió musical, que inclou més de 1400 concerts interpretats arreu dels Països Catalans i en diversos indrets de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa Ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Ciutat de Barcelona el 1979 i la Creu de Sant Jordi el 1988 El 1955 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Música, a Albí Llenguadoc L’any següent participà en les Choralies À Coeur Joie de Vaison Vaissac Tarn i Garona Fou dirigida pel seu fundador fins el 1991 i per Jordi Noguera entre el 1991 i el 1995 des d’aquest darrer any…
Domènec Torrent i Garriga
Literatura
Dret
Notari, gramàtic i escriptor.
Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…
,
Joan Soler i Faneca
Façana del palau Marc de Reus, a Barcelona, de Joan Soler i Faneca
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de Santa Mònica…
Francisco de Orozco-Ribera y Pereira
Història
Militar
Militar castellà.
Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina