Resultats de la cerca

Estudià a Munic i a París, on començà a treballar Posteriorment es traslladà a Amsterdam 1914-19 i a Berlín 1919-25 Després d’un nou període parisenc 1925-40 s’establí a Budapest A partir del 1945 pintà alternativament a París i a la ciutat hongaresa de Szentendre, on el 1975 hom inaugurà el Museu Czóbel Al començament del s XX formava part del grup fauvista de París Més endavant creà un estil propi, caracteritzat per colors brillants i càlids, de vegades sufocants, formes vagues i un component no gaire acusat d’erotisme

Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875

Després de rebre una sòlida formació a Florència, al costat de Giambologna, es traslladà primerament a Alemanya, a la cort de Savoia 1588, després a Praga, al servei de l’emperador Rodolf II 1601, i finalment a Dinamarca, on treballà per al sobirà Cristià IV De la seva obra sobresurten les majestuoses fonts, amb profusió de baixos relleus i estàtues Augsburg, els monuments funeraris i escultures de marbre, cera i bronze, que mostren un estil refinat d’una indiscutible originalitat i inspiració manierista Mercuri i Psique , 1593, Museé du Louvre

Començà treballant a Valladolid en cercles cortesans El 1603 rebé els ordes majors, i es traslladà a Olivares El 1614 passà a ser capellà de la cort Tornà a Olivares com a canonge de la collegiata el 1624 Fou un gran colorista de gust venecià Moltes de les seves obres es troben a Sevilla pintures del Retaule de l’església dels Jesuïtes, que recorden il Veronese, Santiago Matamoros de la catedral, Martiri de sant Andreu Museo de Santa Cruz i Trànsit de sant Isidor església de San Isidoro

El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a…

Filla del duc Carles Manuel I de Savoia i de Caterina Micaela d’Àustria, filla del rei Felip II de Castella, el 1603 fou regent de Savoia Es casà el 1608, amb el futur duc Francesc IV de Màntua i Montferrat el 1612, doncs, assolí el ducat, i l’any següent restà vídua Hagué d’exiliar-se el 1633, per imposició francesa, i es traslladà al regne de Castella Nomenada virreina de Portugal 1634, durant la insurrecció del 1640 fou empresonada, i dos anys després fou enviada a Castella

Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis…

Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim

La seva obra és encara poc coneguda Fou company, a Roma, de Valentin de Boulogne El 1632 es traslladà a Tolosa, al Llenguadoc, on s’establí, i es dedicà a pintar esglésies i convents d’aquella ciutat i els voltants Els seus quadres, la majoria dels quals de temes religiosos i sovint d’una mida considerable, en els quals emprava el clarobscur, són d’un realisme contingut i sobri Davallament, L’enterrament de Crist i La Mare de Déu i l’Infant Museu dels Agustins, Tolosa de Llenguadoc