Resultats de la cerca
Es mostren 954 resultats
Ángel Augier
Literatura
Escriptor cubà.
Als primers anys trenta s’afilià al Partit Comunista i, posteriorment, s’uní a la Revolució Cubana del 1959 Instaurat el castrisme, en fou un actiu propagandista i defensor des del vessant cultural Seguidor i deixeble de Nicolás Guillén , amb aquest i altres intellectuals cubans fundà el 1961 la Unión de Escritores y Artistas de Cuba UNEAC, organisme en el qual ocupà càrrecs Graduat per l’Havana i per l’Institut Màxim Gorki de l’URSS, l’any 1981 obtingué el doctorat en filologia President i cofundador de la Fundación Nicolás Guillén 1991, aquest any rebé el Premio Nacional de…
Thomas Leo Clancy
Literatura
Escriptor nord-americà conegut per Tom Clancy.
Agent d’assegurances durant alguns anys, el 1984 publicà la seva primera novella, The Hunt for Red October , que es convertí immediatament en un best-seller El seu èxit continuà amb la publicació de més de quaranta novelles en què combinava l'espionatge amb la política i l'acció militar en escenaris reals guerra freda, descomposició de l’URSS, terrorisme islamista, etc que recreava a discreció Part d'aquests relats foren escrits en equip, especialment les sèries Op Center i Net Force Entre altres títols, hom pot esmentar Red Storm Rising 1986, Patriot Games 1987, The Cardinal…
F’odor Ivanovic Šal’apin
Música
Baix rus.
D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual viatjà a Milà,…
Neeme Järvi
Música
Director d’orquestra estonià.
Es graduà a l’Escola de Música de la seva ciutat natal, on estudià percussió i direcció de cor Del 1955 al 1960 amplià la seva formació al Conservatori de Leningrad i s’especialitzà en direcció operística i orquestral Debutà el 1955 amb l’Orquestra d’Estònia, i el 1963 fou nomenat director de l’Orquestra de la Radiotelevisió d’Estònia i fundà l’Orquestra de Cambra de Tallinn El 1971 obtingué el premi de direcció d’orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Malgrat que entre el 1976 i el 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Estat d’Estònia, fou convidat a dirigir orquestres i òperes…
Proletkul’t
Abreviació de Proletar’skaja kul’tura (‘Cultura proletària’), denominació de l’organització artística i cultural, creada el 1917, que pretenia crear una nova cultura, la proletària.
El seu òrgan Proletar'skaja kul’tura publicava els articles de Bogdanov, l’inspirador i teòric més important del moviment El proletariat necessita un art propi Enfront de la cultura burgesa —la cultura del passat— i per sobre d’ella cal construir la nova cultura proletària Els elements bàsics d’aquesta són la idea i l’exaltació del treball, el collectivisme, la destrucció dels fetitxes i autoritats Crític i intransigent amb quasi tots els altres corrents artístics considerats burgesos i decadents, sostingut per Lunačarskij, cresqué molt ràpidament i s’estengué per tota l’URSS i…
Nikolaj Sem’onovič Tikhonov

Nikolaj Sem’onovič Tikhonov
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Poeta i novellista, de l’acmeisme i de les recerques formals passà al grup dels Germans Serapion En la seva obra dominen més els elements romàntics que no pas els realistes Cantor romàntic de la revolució, la considerava un alliberament elemental de les forces humanes Les seves balades tingueren una gran popularitat Orda 1920-21 i Braga ‘Nèctar’, 1921-22 Els viatges per Armènia i l’Àsia Central enriquiren la seva poesia Krasnyje na Arakse ‘Els roigs a l’Araks’, 1924 Posteriorment combinà la poesia amb la prosa La novella Vojna ‘La guerra’, 1931 representa una orientació més decidida vers els…
Jurij Andropov
Història
Política
Polític soviètic.
Primer secretari de la Lliga de les Joventuts Comunistes de Jaroslavl’ 1938-40 i de les de Carèlia 1940-44, ingressà el 1939 al Partit Comunista de la Unió Soviètica, en el qual, mentre romangué a Carèlia, ostentà diversos càrrecs Entre el 1953 i el 1957 fou conseller i, posteriorment, ambaixador a Budapest, on tingué una participació destacada en la sufocació de la insurrecció hongaresa Retornat a l’URSS 1957, i després d’ocupar diversos càrrecs, fou nomenat membre del comitè central del PCUS 1961 i del secretariat d’aquest organisme 1962-67 El 1967 esdevingué membre suplent del…
Segismundo Casado López
Història
Militar
Militar castellà.
Fou cap d’escorta del president de la República 1934-36 i, en esclatar la guerra civil, detingué alts càrrecs dins l’exèrcit republicà Pel febrer del 1939 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de terra, càrrec que no arribà a ocupar per tal com el 5 de març s’aixecà contra el govern Negrín amb el suport d'una coalició de republicans encapçalats pel socialista Julián Besteiro, partidaris de sostreure el govern de la influència del PCE i de l'URSS i de negociar la pau amb Franco El cop provocà un enfrontament militar amb les unitats comunistes, però el 12 de març aconseguí…
Segona Guerra Mundial

Mapa de la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Història
Conflicte armat a escala internacional que tingué lloc del 1939 al 1945.
Cal situar-ne els precedents dins la política expansionista del nazisme , que cercava la implantació d’un nou ordre polític feixista a tot Europa, a partir del qual Alemanya es convertiria en potència hegemònica mundial Adolf Hitler utilitzà hàbilment les deficiències del tractat de Versalles 1919-20 per a mobilitzar el poble alemany a favor seu i per a fomentar, un cop en el poder 1933, la inquietud política a tot el continent La Guerra Civil Espanyola 1936-39 fou una mostra evident de l’intervencionisme nazi, així com la de la incapacitat dels governs conservadors…
glasnost
Política
Nom donat a la nova política relativa als mitjans de comunicació empresa per Mikhail Gorbačov a l’URSS des del 1985.
Formà part del procés més ampli de renovació conegut com a perestroika Comportava una considerable liberalització de la informació de les idees, la difusió de les quals havia romàs fins aleshores controlada per l’estat La nova política repercutí també en una major llibertat en el camp cultural
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina