Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
ensalada
Literatura
Música
Composició poètica i musical d’estil madrigalesc, a quatre veus o més, conreada a la península Ibèrica al s. XVI. La denominació es deu als elements heterogenis que la integren.
És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de metre Conté fragments…
arxillaüt

Arxillaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen ser de tripa…
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler
© Arxiu Fototeca.cat
Música
Músic.
Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…
Maria Àngels Anglada i d’Abadal
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Vida i obra Vigatana d’origen, per bé que installada a Figueres, Maria Àngels Anglada es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i combinà, durant anys, l’ensenyament i les collaboracions periodístiques en revistes com Canigó , El Pont , Reduccions i 9 País de Figueres Conjuntament amb Jordi Geli, el seu marit, edità Memòries d’un pagès del segle XVIII 1978, de Sebastià Casanovas i Canut, i publicà assaigs sobre la poesia d’Espriu i Carner, com “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits 1974, i Viatge a Ítaca amb…
,
Andreas Hammerschmidt
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Nascut a Bohèmia, de ben jove hagué de fugir amb la seva família, protestant, a Freiberg de Saxònia amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Fou organista del comte Rudolf von Bünau al castell de Weesenstein, prop de Dresden També exercí aquest ofici a l’església de Sant Pere, a Freiberg 1635-39, i a l’església de Sant Joan de Zittau des del 1639 fins a la seva mort Fou, però, a Zittau on guanyà més renom, i allà escriví la major part de les seves obres És segurament el compositor més representatiu de la música eclesiàstica alemanya del segle XVII El seu corpus bàsic són les cartorze…
Música: barroca, clàssica, romàntica. 1719-1827
La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg o Santiago…
Escola de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. Inclou tant els monjos que han exercit alguna funció musical (mestratge o música instrumental) en el mateix monestir de Montserrat o que han deixat obres musicals escrites, com els deixebles que han fet una carrera musical reconeguda.
Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…
escola musical de Montserrat
Música
Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. Inclou tant els monjos que han exercit alguna funció musical (mestratge o música instrumental) en el mateix monestir de Montserrat o que han deixat obres musicals escrites, com els deixebles que han fet una carrera musical reconeguda.
Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de personatges monjos de l’…
Ottorino Respighi
Música
Compositor italià.
Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà per dedicar-se…
Johann Philipp Krieger
Música
Compositor i organista alemany, germà de Johann Krieger.
Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina