Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
Vila medieval de Ceret
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, on es reconeix en el traçat urbanístic la cellera primitiva, al voltant de la parròquia de Sant Pere, i la segona expansió urbanística, vers el sud, que probablement correspon al segle XIII ECSA - Camara JP Joffre La vila de Ceret, capital del Vallespir, és situada a la riba dreta del riu Tec, al centre del baix Vallespir Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 44′ 58″ E Hom arriba a Ceret per la N-115 del Voló al coll d’Ares o per la D-618 del Voló a Ceret, per la riba dreta del Tec Ceret és a 7 km del Voló, per la primera, i a 8,…
La il·lustració de manuscrits en temps de Bernat Martorell
Art gòtic
Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…
Les llotges i altres arquitectures mercantils
Art gòtic
Exterior de la llotja de la Ciutat de Mallorca, del segon quart del segle XV, una de les obres clau i més belles del mestre Guillem Sagrera ECSA Els primers edificis admirats de l’arquitectura civil gòtica abans de rebre’s l’influx romàntic foren les llotges Ho van ser en esdevenir emblemes d’una passada esplendor mercantil de la qual el creixement del segle XVIII es volia continuador Malgrat el seu academicisme, el valencià Antoni Ponz va enaltir al darrer quart d’aquest segle les llotges de la capital del seu país i la barcelonina, i el respecte cap a aquesta darrera va manifestar-se també…
cèl·lula mare
Biologia
Botànica
Cèl·lula que origina, sovint per divisió meiòtica, unes altres cèl·lules amb un paper gairebé sempre reproductor, com, per exemple, les cèl·lules mares de les espores (briòfits, pteridòfits), dels grans de pol·len (plantes superiors), dels espermatozoides (en els anteridis), etc.
balanç de situació
Economia
Dret
Síntesi del balanç general en la qual hom presenta els comptes en grans grups patrimonials i normalment ordenats en l’actiu i en el passiu segons llur major o menor disponibilitat i llur exigibilitat més o menys immediata, respectivament.
piorna
Botànica
Planta herbàcia de la família de les peoniàcies, d’arrel tuberosa, fulles lobulades, brillants a l’anvers i piloses al revers, i flors grans i rosades, que creix a les clarianes de les rouredes de l’estatge montà submediterrani.
molinisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina proposada per Luis de Molina per tal d’harmonitzar l’omnipotència divina i la llibertat humana i que centrà els grans debats del segle XVII entorn de les qüestions de la gràcia, la predestinació i el lliure albir.
El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les controvèrsies de…
dracena
dracena Dracaena fragans
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere que aplega unes 150 espècies d’arbusts o d’arbres xerofítics, de la família de les agavàcies, d’aspecte molt divers, generalment de tronc únic, simple o ramificat, baix o arborescent, que pot atènyer grans proporcions i longevitat.
Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior
úrial
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels bòvids, de grans dimensions (80-90 cm d’alçària a la creu), amb els mascles proveïts de banyes en espiral amb crestes transversals ben definides i de puntes divergents.
Habita a l’Àsia occidental i a Xipre
capcetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 10 a 30 cm, pilosa, dividida en de 1 a 3 branques, fulles ovades, piloses, i flors grogues, agrupades en capítols grans, envoltats de fulles florals.
Viu en erms de la regió mediterrània