Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
la Campaneta
Poble
Poble (21 m alt.) del municipi d’Oriola (Baix Segura) situat a la zona d’horta de l’esquerra del riu, al llarg de la séquia d’Almoradí, al límit de les antigues parròquies de Sant Bartomeu d’Almisdrà i de Sant Salvador d’Oriola.
L’actual parròquia del Pilar fou erigida el 1952
vehicle d’inversió estructurat
Economia
Entitat constituïda principalment per bancs per tal d’invertir en tota mena d’actius, entre els quals les hipoteques d’alt risc, amb diner obtingut venent paper comercial a curt termini amb renovació constant, que després es destina a adquirir actius de llarg termini.
Queden fora de la supervisió dels bancs centrals i altres organismes supervisors i constitueixen inversions bancàries fora de balanç que permeten reduir el risc de les entitats financeres El problema sorgí al final del 2007, quan moltes entitats financeres hagueren de fer provisions i reconèixer pèrdues, després que els inversors fugiren dels actius vinculats a hipoteques Els vehicles d’inversió estructurats es quedaren sense la seva via de finançament, els mercats de diner, que restaren sense liquiditat En el moment més culminant, el 2007, els bancs internacionals posseïen entitats d’aquesta…
tambura

Tambura
Música
Instrument de cordes pinçades de la família dels llaüts, originari de l’Àsia central, constituït per una caixa de ressonància semiesfèrica feta amb una carabassa o, modernament, amb fusta, amb la taula harmònica corbada, un mànec llarg i sense trasts, i quatre cordes metàl·liques.
sanejar
Comptabilitat
Dur a terme operacions reals o comptables encaminades a obtenir-ne grans beneficis, sia a curt o a llarg terme, com eliminar aquells actius que redueixen la rendibilitat d’un patrimoni, imputar a costs la part dels actius fixos incorporats al procés productiu, etc.
reina de les flors
Botànica
Planta suculenta, afil·la i espinosa, de la família de les cactàcies, de tiges columnars i costades, amb espines agrupades en arèoles tomentoses, situades al llarg de cada costa, i amb flors grosses, solitàries, sèssils i vermelles, que s’obren en fer-se de nit.
Oriünda de Mèxic, és plantada en jardins
fitopatogènesi
Fitopatologia
Seqüència d’esdeveniments al llarg del procés de malaltia infecciosa dels vegetals, que comença pel contacte de l’agent patogen amb l’hoste receptiu, continua amb un període d’incubació i acaba amb l’aparició dels primers símptomes i la posterior multiplicació del patogen.
L’estudi de les relacions hoste-patogen durant la fitopatogènesi gaudeix d’una importància primordial a l’hora del control de les malures de les plantes
llebre

Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de les neus o…
ibis

Ibis sagrat o egipci
© Lluís Prats
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels tresquiornítids, de l’ordre dels ciconiformes, que tenen els tarsos llargs, tots quatre dits al mateix pla, amb els anteriors units a la base per una membrana, i el bec llarg, prim i corbat cap avall.
Són gregaris i comuns a les zones càlides i temperades, on habiten a les vores dels llacs, rius i aiguamolls Els més importants són l' ibis sagrat Threskiornis aethiopica , de l’Àfrica oriental, l' ibis ermità Comatibis eremita , del nord d’Àfrica i l’Àsia Menor, i l' ibis blanc Eudocimus albus i l' ibis roig Eudocimus ruber , de l’Amèrica tropical
fort del Conestable
Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i dels Caputxins, la ciutat de Girona.
Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada
espinyadora
Oficis manuals
En el forn de vidre, tros de ferro, d’un pam de llarg, que serveix per a assenyalar amb una gota d’aigua el punt on cal escapçar el coll de l’ampolla i per a fer caure el vidre del cap de la flesca.