Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
Torre de Solanelles (Vilanova de Meià)
Art romànic
Les vicissituds d’aquesta quadra foren les mateixes que les del castell de Cabrera, en el terme del qual es trobava El lloc no es documenta fins l’any 1426, quan el rei Alfons IV vengué a Nicolau de Gralla diversos castells i jurisdiccions entre aquestes constava la del mas de Solanelles i altres de la mateixa zona, com les de Rocaspana, de Cabrera, de Rubiés, de Vilasafer o Vilajafer, el mas de Corniola, etc Només es disposa de les afirmacions que a mitjan segle XVII féu Roig i Jalpí, quan afirmà que el priorat de Meià era el senyor jurisdiccional de la quadra de Solanelles…
Sant Pere de Ger
Art romànic
Les restes d’aquesta església, avui arruïnada, es troben al barri de Sant Pere Fou una església dependent del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles Es documenta des de l’any 972, que Ramon llegà una peça de terra a l’església de Sant Pere situada a la villa de Ger L’any 978 el comte Borrell I d’Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la villa de Ger i també l’església de Sant Pere fundada en aquell mas La vinculació de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cella monàstica, es comprova en l’acta de consagració del monestir de…
Enric Badosa i Pedro
Literatura
Periodisme
Poeta, traductor i crític en llengua castellana.
Publicà assaig Primero hablemos de Júpiter La poesía como medio de conocimiento , 1958 Razones para el lector , 1964 La libertad del escritor , 1968 La tentación de la palabra , 2013 Sine tradere , 2016 i reculls poètics Más allá del viento , 1956 Baladas para la paz , 1963 Arte poética , 1968 Poesía 1956-71 , 1973 Dad este escrito a las llamas ,1976 Mapa de Grecia , 1979 Epigramas confidenciales , 1989, premi Ciutat de Barcelona 1990 i premi Fastenrath 1992 Epigramas de la gaya ciencia , 2000 Parnaso funerario , 2002 De fin de siglo , 2003 Otra silva de varia lección , 2004 …
,
Sant Cristòfol de Campdevànol
Caseria
Caseria del municipi de Campdevànol, Ripollès.
La primitiva església s XI era situada vers el mas Corones i tingué culte fins el 1886 fou enderrocada l’any 1936 L’edifici del nou cementiri és del s XVIII
la Verneda de Sant Ponç
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), situada al vessant oriental del coll de Romegats, prop de l’església de Sant Ponç.
El mas, existent el 1240, fou renovat al principi del segle XX i convertit en una residència senyorial té al seu costat un oratori o capella dedicat igualment a sant Ponç
vall de Sant Joan
Vall
Curs fluvial del municipi de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).
Neix al sector NW del municipi, sota l’altiplà on se situa el nucli veí d’Almatret S'uneix al barranc de les Valls, aigües amunt del mas de l’Isidret
Sobrevia
Masia
Masia del municipi de Seva (Osona) i antiga quadra de Terrassola, a l’extrem oriental del terme.
Existia el 1230 i fou sempre una gran pairalia Prop del mas s’edificà vers el 1925 una torre per als amos, els Soler de Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch
Favà
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de Cabó, aigua amunt del poble, als vessants meridionals de la serra de Prada.
El mas té una església dedicada a santa Margarida, i prop seu, al mig del bosc, hi ha l’església de Sant Bartomeu de Favà, d’origen romànic, d’una sola nau
Puig-oriol

Masia de Puig-Oriol a Lluçà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada al segle XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol del municipi de Lluçà (Lluçanès), a ponent d’aquell nucli.
Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en feu centre d’una de les seves batllies n'eren batlles naturals els hereus del mas
guerra del Francès
Escenificació de la Guerra del Francès: El timbaler del Bruc, segons una pintura mural del mas de les Ferreres, a Rellinars
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Nom que hom dóna, als Països Catalans, a la guerra contra Napoleó, que tingué lloc del 1808 al 1814.
Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…