Sant Pere de Ger

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada, es troben al barri de Sant Pere. Fou una església dependent del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles. Es documenta des de l’any 972, que Ramon llegà una peça de terra a l’església de Sant Pere situada a la vil·la de Ger. L’any 978 el comte Borrell I d’Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la vil·la de Ger i també l’església de Sant Pere fundada en aquell mas. La vinculació de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cel·la monàstica, es comprova en l’acta de consagració del monestir de Tavèrnoles de l’any 1040. La possessió d’aquesta església degué ser discutida al cenobi pels comtes de Cerdanya, que renunciaren als seus drets l’any 1079 mitjançant una concòrdia signada pel comte de Cerdanya Guillem Ramon I i l’abat Ramon. L’any 1268 el bisbe d’Urgell, Abril, i l’abat de Tavèrnoles, Bernat, establiren una convinença per la qual es va reconèixer que les esglésies de Sant Pere de Ger i Sant Esteve de Riufred eren exemptes i pròpies de l’esmentat monestir.