Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Rafael Ángel Calderón Fournier
Política
Polític costa-riqueny.
Fill d’una família de polítics el seu pare havia estat president de l’estat en 1941-48, i la seva mare, ambaixadora a Ciutat de Mèxic, nasqué i visqué fins als nou anys a Nicaragua a causa de l’exili dels seus pares Llicenciat en dret, es dedicà de molt jove a la política i ingressà al Partido de Unificación Nacional, partit que abandonà el 1975 Sota la presidència de Rodrigo Carazo, en 1978-80 fou ministre d’afers exteriors El 1983 fundà el Partido de la Unidad Social Cristiana PUSC, que liderà El 1990 fou elegit president de Costa Rica Durant el seu mandat 1990-94 liberalitzà l…
José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia

José Antonio Primo de Rivera
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà.
Fill de Miguel Primo de Rivera , es llicencià en dret 1925 i en caure la Dictadura 1930 ingressà a la Unión Monárquica, des de la qual defensà l’actuació del seu pare Candidat dretà a les eleccions del 1931, hi fou derrotat Antiliberal i antimarxista, abraçà un nacionalisme tradicionalista i totalitari, influït pel feixisme italià Collaborà en la revista El Fascio El 1933 fou elegit diputat i fundà l’agrupació política Falange Española , que es fusionà amb les JONS 1934 Aviat cap únic del partit, fou derrotat a les eleccions del febrer del 1936 Encarcerat el mes següent arran…
Pol Pot
Història
Nom amb què és conegut Saloth Sar, polític cambodjà.
Després d’estudiar a França 1949-53, esdevingué militant comunista Cofundador del partit comunista khmer, el 1962 n'esdevingué secretari general Durant la guerra que enfrontà el règim de Lon Nol amb els comunistes 1970-75, comandà les operacions militars i, en prendre el poder els khmers roigs 1975, esdevingué primer ministre 1976 i imposà un règim collectivista, autàrquic i de base agrària sostingut en el terror, que causà uns dos milions de morts entre les execucions massives i la fam a què donà lloc Enderrocat per les forces vietnamites el 1979, tornà a la guerrilla El 1985…
Maria Cristina de les Dues Sicílies
Història
Reina d’Espanya.
Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina Promulgà l’…
Jacques Santer
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en lleis a Estrasburg i a l’Institut d’Études Politiques de París, el 1961 entrà a l’administració de l’estat Secretari general 1972-74 i president 1974-82 del partit socialcristià, en 1972-74 fou secretari d’estat per als afers culturals El 1984 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou reelegit el 1989 Diputat al Parlament Europeu des del 1975, en fou vicepresident 1975-77 i president del grup democratacristià 1987-89 Del 1994 al 1999 fou president de la Comissió Europea Assumí aquest càrrec en un moment clau de la UE, ja que l’any 1996 tingué lloc la revisió…
Mateu de Montcada i Sclafani
Història
Segon comte d’Agosta.
Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1359-62, 1363-67, no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366 El 1359 el rei de Sicília li concedí les senyories de…
Josep Maria Rodríguez i Barberà
Política
Polític.
Diplomat en turisme i empresari, fou membre de la direcció de la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera, de l’Associació Federal d’Empresaris de Comerç AFEDECO, de la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears CAEB i treballà com a director general de la Institució Firal de les Illes Balears 1983-90 Presidí la junta local del PP a Palma 1987-2004 i fou regidor de l’Ajuntament de Palma 1995-2003, primer com a tinent de batlle d’Economia i Recursos Humans i després com a tinent de batlle de Coordinació i Infrastructures Diputat al Parlament de les Illes Balears 2003-11, ha estat…
Josep Lluís Blasco i Estellés
Filosofia
Filòsof i polític.
Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià…
hoquei sobre patins

Hoquei sobre patins, esquema i dimensions del terrny de joc i la pilota
© Fototeca.cat
Modalitat d’hoquei practicada en pista.
Deriva de l’hoquei sobre gel Cada equip és format per cinc jugadors i el partit es divideix en dos temps de 20 minuts de joc efectiu El terreny de joc té unes dimensions de 30-40 m de llarg per 15-20 d’ample La bola és de goma premsada, amb una circumferència de 23 cm i un pes que no pot excedir els 160 g Hom pot jugar per darrere de la porteria Practicat originàriament, al segle XIX, a Anglaterra, el 1915 arribà a Espanya i arrelà especialment a Catalunya El 1924 fou creada la Federació Internacional a Montreux i dos anys després els primers campionats d’Europa La supremacia…
Aristides Maria Pereira
Política
Polític de Cap Verd.
Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia portuguesa…