Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Isaac Rosa
Literatura
Escriptor andalús.
Després de debutar amb l’obra teatral Adiós muchachos 1998, ha centrat la seva producció en la novella, gènere en el qual pren com a referents autors com ara Juan Goytisolo i Virginia Woolf El ruido del mundo 1998, La malamemoria 1999, El vano ayer 2004, que obtingué el 2005 el premi Rómulo Gallegos, 2005, Otra maldita novela sobre la guerra civil 2007 i El país del miedo 2008, guardonada el 2009 amb el premi Fundación José Manuel Lara És també autor de l’assaig Kosovo La coartada humanitaria 2001
buwàyhida
Història
Membre d’una dinastia (932-1055) persa xiïta (anomenada també búyida
), fundada per Buwayh (o Būya), l’ascendència del qual es remunta als servidors dels sassànides.
L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida
buccel·lari
Història
Soldat particular de l’època romana tardana.
El nom procedeix del terme buccella ‘pa de guerra’ A partir de la crisi del s III dC, els propietaris rics es voltaren d’unes tropes particulars, constituïdes en bona part per colons propietaris, als quals cedien terres a canvi de protecció A la cort també la situació d’inseguretat donà lloc al fet que els càrrecs més importants tinguessin una guàrdia personal de soldats de fortuna, que molt sovint era formada per bàrbars Els buccellaris buccellarii constitueixen el precedent de les tropes senyorials de l’època feudal
demarcació
Geografia
Línia de separació, natural o convencional, entre dos o més territoris; es considera natural si el traçat s’adapta als principals accidents del relleu.
Pot referir-se a les fronteres entre els estats o bé a divisions i subdivisions dins el mateix estat La divisió de l’Estat espanyol en províncies, per exemple, fou feta durant el segle XIX —decret de 1833— i és coneguda amb el nom de demarcació territorial general Hi ha també demarcacions especials , com és ara, entre altres, les eclesiàstiques, les militars i les universitàries A França, durant la Segona Guerra Mundial, fou establerta una línia de demarcació entre la zona lliure del govern de Vichy i la zona ocupada pels alemanys
terç
Història
Militar
En l’exèrcit de la casa d’Àustria espanyola, unitat militar fundada el 1534 per tal d’agrupar les companyies d’una manera més poderosa.
Comandat per un mestre de camp i integrat per uns 3 000 homes, el terç, nodrit per infanteria mercenària, era format pel reclutament de voluntaris allà on eren trobats i, per això, reunia persones de les més diferents procedències, que feien de la guerra llur mitjà de vida, la qual cosa les feia molt perilloses quan mancava el pagament Els terços foren les millors tropes d’Europa entre el s XV iel XVII, que començaren a decaure desaparegueren al començament del s XVIII amb la reorganització borbònica de la milícia
aparell
Diferents tipus d’aparell: 1, llati (barca de mitjana); 2, de goleta; 3, de bergatí-goleta; 4, de fragata
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de l’arboradura, eixàrcies i velam d’un vaixell que serveix per a impel·lir aquest valent-se de la força del vent.
La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>
Nit de Sant Bartomeu
Història
Nom amb què és coneguda la matança d’hugonots que s’esdevingué a París el 1572, la nit del 23 al 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, d’on li vingué el nom (en francès, sovint és anomenada simplement la Saint-Barthélemy
).
Tingué repercussions arreu de França des del 25 d’agost al 3 d’octubre Actuà la plebs parisenca, fanàticament catòlica, guiada pels homes del duc de Guisa Ordenà la matança Carles IX, d’acord amb Caterina de Mèdici i amb els Guisa, i en fou el pretext un complot protestant Hi moriren més de tres mil hugonots, entre ells l’almirall Gaspard de Coligny Enric de Navarra el futur Enric IV i Condé se salvaren gràcies a una ràpida abjuració Aquest fet comportà la represa de la guerra entre catòlics i hugonots
National Bureau of Standards
Química
Principal organisme federal nord-americà per a la investigació científica en els camps de la física, la química, la metal·lúrgia i l’enginyeria.
Fou fundat l’any 1901 per a la supervisió dels mètodes i els patrons de mesura utilitzats al país i per a la investigació Consta de quatre centres principals el Laboratori Nacional de Mesures, el Laboratori Nacional d’Enginyeria, l’Institut per a les ciències de la computació i tecnologia, i el Centre per a la ciència de materials, repartits en les installacions de Gaithersburg Maryland i Boulder Colorado Durant la Segona Guerra Mundial collaborà en la construcció de la primera bomba atòmica Edita diverses publicacions, entre les quals el Journal of Research
ducat de Maqueda
Història
Títol concedit a Castella, el 1530, al ric home Diego de Cárdenas y Enríquez (mort el 1542), senyor de Maqueda, fill i hereu de Gutierre de Cárdenas.
En fou segon titular el seu fill Bernardino de Cárdenas y Pacheco El net d’aquest, i tercer duc, fou Bernardino de Cárdenas y de Portugal , que fou pare de Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara mort el 1644, quart duc i almirall de l’esquadra castellana durant la guerra dels Segadors 1641, que derrotà l’esquadra francesa, que intentava apoderar-se de Tarragona El títol passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón
tractat de Madrid
Història
Pacte imposat al rei Francesc I de França per l’emperador Carles V, que el mantenia presoner a Madrid.
El rei francès s’hi obligava a renunciar al ducat de Borgonya, a les seves pretensions damunt Itàlia i a la senyoria de Flandes, Artois i Tournai i es comprometia a casar-se amb Elionor d’Àustria Hi intervingueren, per part de Carles V, Charles de Lannoy i Hug de Montcada i de Cardona El rei francès el signà el 14 de gener de 1526, però un cop alliberat tornà a França, on denuncià el tractat i reprengué la guerra contra Carles V, amb la formació de la Lliga de Cognac