Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Josep Vicente i Romà
Política
Activista cultural i polític.
Fill d’un guàrdia civil extremeny traslladat a Catalunya i empresonat el 1939 durant tres anys, a setze hagué de començar a treballar en feines diverses i es guanyà la vida com a oficinista en empreses de la comarca Durant el franquisme, s’involucrà en la vida cultural de Sant Feliu de Guíxols i ensenyà català i anglès, i durant la transició ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1979 fou elegit regidor de la ciutat, i en dimitir l’alcalde electe 1980 fou nomenat per substituir-lo Reelegit en aquest càrrec, acabà el mandat l’any 1990 i de 1983 a 1985 fou diputat…
Ángel Augier
Literatura
Escriptor cubà.
Als primers anys trenta s’afilià al Partit Comunista i, posteriorment, s’uní a la Revolució Cubana del 1959 Instaurat el castrisme, en fou un actiu propagandista i defensor des del vessant cultural Seguidor i deixeble de Nicolás Guillén , amb aquest i altres intellectuals cubans fundà el 1961 la Unión de Escritores y Artistas de Cuba UNEAC, organisme en el qual ocupà càrrecs Graduat per l’Havana i per l’Institut Màxim Gorki de l’URSS, l’any 1981 obtingué el doctorat en filologia President i cofundador de la Fundación Nicolás Guillén 1991, aquest any rebé el Premio Nacional de…
Boris Tadić

Boris Tadić
© NATO
Política
Polític serbi.
Com a membre de l’oposició democràtica de Sèrbia, tingué un paper molt important en la Revolució d’Octubre que enderrocà Slobodan Milošević L’any 2004 esdevingué el nou líder del Partit Demòcrata i guanyà les eleccions presidencials enfront de Tomislav Nikolić, càrrec que renovà en les eleccions del 2008 S’ha destacat per practicar una política europea prooccidental L’any 2006, acceptà la independència de Montenegro, però no la de Kosovo, proclamada el 2008 Fou el primer polític serbi que expressà una disculpa pública en relació a les guerres dels Balcans que acompanyaren la…
Arthur M. Schlesinger

Arthur M. Schlesinger
©
Historiografia
Historiador nord-americà.
Estudià a la Philips Exeter Academy i es graduà a Harvard 1938, universitat en la qual exercí la docència del 1946 al 1961 Aquell mateix any, fou escollit a l’American Academy of Arts and Letters Durant la Segona Guerra Mundial ocupà els càrrecs d’oficial d’informació militar i d’oficial de serveis estratègics Fou un dels fundadors de l’organització American for Democratic Action, i es mostrà sempre actiu a favor del partit demòcrata, escrivint, entre d’altres, nombrosos discursos per a les eleccions presidencials Se'l considerà la veu del liberalisme dels Estats Units durant la…
Francesc Hilari Pané i Sans
Literatura
Escriptor i polític.
Llicenciat en filologia catalana, fou cofundador amb Josep Borrell del grup literari La Gralla i la Dalla a Lleida 1978-85, codirector de la revista L’Estrof 1981-85 i director de la revista Liceu 1995 S'inicià en el camp de la narrativa breu amb Els llavis de Pandora 1986, que continuà a La mà al melic 1996 Com a novellista publicà Discurs sobre la matèria sensual 1991, Una fosca lluna d’abril 1992, premi Ciutat de Mollerussa 1991, L’ombra dels minarets 1998, Digues-li Dulima 2003, El vol de les papallones 2012 i Cristall de roca 2014 És autor dels llibres de poesia Hores d…
,
Xicu Massó

Xicu Massó en una escena de l’obra Mequinensa
© TNC / David Ruano
Teatre
Director i actor teatral.
Membre fundador de la companyia El Talleret de Salt 1976, ha treballat el gran repertori teatral europeu des de la seva doble faceta d’actor i director Com a actor cal esmentar Prendre partit , de HHarwood, dirigit per FMadico Càndid , de Molière, sota la direcció de CAlfaro, Víctor o els nens al poder 2002, de RVitrac, i L’oncle Vània 2004, d’AČekhov, ambdues dirigides per JOllé Amb la companyia Teatre de Ciutat, fundada amb Pep Tosar i Lluís Massanet, dirigí Sa història des senyor Sommer premi especial de la Crítica 1995, de PSüskind Rèquiem i Revès 1999, d’ATabucchi, i El mestre i…
Antonio Francisco de Correa Véglison
Història
Militar.
Féu carrera militar a l’Àfrica durant la guerra civil de 1936-39 s’enquadrà a l’exèrcit del Marroc combatent en el front de Madrid i en la campanya de Catalunya Acabades les operacions al Principat 1939, i la guerra, féu carrera política en diferents organismes estatals fou nomenat governador civil de Girona febrer-juliol del 1939, Navarra, Jaén i Barcelona 1940-45, conseller nacional de FET-JONS 1939-71, procurador en corts 1943-71, comisario general de información de la Dirección General de Seguridad 1939-40 i delegado de prensa y propaganda 1956-57 Amb bons contactes dins el món…
propaganda
Sociologia
Manera d’influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, etc.
La propaganda difereix profundament de l’educació que crea actituds, conviccions, creences i es basa en eslògans, en l’ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa La propaganda, en aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l’emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables publicitat La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata En particular, la propaganda política , fruit de les…
Fundació Catalunya Oberta
Fundació privada creada l’any 2001 que tenia com a objectius defensar, analitzar i promoure els valors del liberalisme i el catalanisme.
Aquests valors giren entorn sobretot de la societat oberta, les llibertats individuals, la democràcia, l’economia de mercat i la identitat catalana Els anys en què es mantingué activa fins a mitjan segona dècada de 2000 no tenia vinculacions orgàniques amb cap partit polític, malgrat l’afiliació de diversos dels seus membres amb formacions d’aquest signe El seu primer president fou Joan Guitart i Agell fins el 2008 i posteriorment ocuparen el càrrec Joaquim Tosas, Josep Maria Antràs, Joan Oliver i Lluís Prenafeta El 2008, el Grup Hayek, una entitat d’orientació similar…
Nacionalistes d’Esquerra
Política
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.
Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i Armand de Fluvià…