Resultats de la cerca
Es mostren 18355 resultats
Leyla Gencer
Música
Nom amb el qual és coneguda la soprano turca Leyla Ceyrekgil.
De pare turc i mare polonesa, estudià humanitats a Istanbul i posteriorment cant amb GA Lombardi Des del seu debut a Nàpols el 1953 en el paper de Santuzza a Cavalleria Rusticana de Mascagni, es revelà com una remarcable intèrpret del belcantismo romàntic, especialment Donizetti i Bellini, dels quals contribuí al redescobriment de nombroses òperes Al Teatre San Carlo d’aquesta ciutat representà el paper titular de Madama Butterfly el 1954, un any després de Tosca a Munic i el 1956 Francesca da Rimini Zandonai a San Francisco A la Scala de Milà interpretà el paper principal del Dialogue des…
,
Josep Maria Pujol i de Barberà
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892 a Barcelona, fou arquitecte del ministeri de finances 1893-97 a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova arquitecte municipal de Tarragona 1897-1939 i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924 Construí l’escorxador 1902, el mercat central 1915, el dipòsit d’abastament d’aigües de l’Oliva 1931 i la xarxa de clavegueres de Tarragona Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d’eixample del 1922, que ha dirigit el…
Miquel Pons i Bonet
Història
Literatura
Narrador i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i literatura…
,
Pisístrat
Història
Política
Polític atenès.
Com a aristòcrata cap del partit de la muntanya que agrupava els pagesos pobres de l’interior de l’Àtica i la gent més humil de la ciutat, s’erigí en tirà d’Atenes l’any 546 aC, després de dos altres intents anteriors 561 i 556 aC Aconseguí les simpaties de totes les classes socials i afavorí els seus partidaris camperols amb la repartició de les terres dels seus enemics aristòcrates morts o desterrats Guardà amistat amb tots els estats grecs, sobretot amb l’Hellespont, i proporcionà a Atenes una etapa de pau i prosperitat que es reflecteix en l’augment del conreu de l’olivera i en la gran…
Josep Mas i Torre
Història
Política
Polític i guerriller.
Ciutadà honrat de Barcelona Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda , lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat Juntament amb JPuig de Perafita, Bac de Roda i Carles Regàs, preparà la insurrecció austriacista del 1704 Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona 1705 Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona 1706 i defensà la ciutat durant el setge del 1706 Participà en operacions…
cort
Història
Als s. XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.
A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a ésser…
Toni Serra
Serra
Autor de vídeos i nous mitjans i conegut també amb el nom d’Abu Ali.
Llicenciat en història de l’art, els seus treballs foren exposats al centre Pompidou París, a l’ICA Londres, al CARS Madrid, al Knighting Factory Nova York, a l’Armory Show Nova York, al ZKM Karlsruhe, al Transmediale Berlín i als festivals Video i Multimedia de Casablanca, Marsella, Utrecht, Londres, Palerm, Tolosa, Montreal, Milà i Arco, entre d’altres Amb les peces La noche 17081994 i Minnesota 1943 guanyà el Festival de vídeo de Vitòria-Gasteiz dels anys 1995 i 1996, respectivament El 1998 participà en l’edició del Sonar Hom li atorgà el premi Ciutat de Barcelona d’arts…
Miquel Bezares i Portell
Literatura
Poeta i narrador.
Llicenciat en filologia 1991 Dirigí, amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plasticopoètica que es desenvolupà al final dels anys vuitanta i principi dels noranta a Llucmajor És autor, entre d’altres, dels llibres de poesia Carnaval 1990, premi Ciutat de Palma -Joan Alcover de poesia 1989, Crònica del desfici 1992, premi Ciutat d’Olot 1991, Versllum 2000, El convers 2004, premi Miquel de Palol 2003, de caràcter innovador, que trenca el llenguatge a la recerca de nous sentits, Anvers 2006 i L’Espiga del buit 2010, premi Maria Mercè Marçal 2010 i premi…
,
flequer | flequera
Història
Menestral que es dedicava a pastar, a coure i a vendre el pa.
Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners forner a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi D’altra banda, podien fer pa lliurement per als…
Diari de Terrassa
Periodisme
Diari fundat el 23 d’abril de 1977.
Publicació d’àmbit prioritàriament local i comarcal, inclou també informació general Successor de Tarrasa Información , i aquest, al seu torn, de Tarrasa , òrgan franquista a la ciutat, la capçalera aparegué inicialment com a Diario de Tarrassa , i posteriorment amb el nom Diario de Terrassa El 1993 adoptà el nom actual Des de l’inici inclou articles en català, llengua que al llarg dels anys ha anat guanyant protagonisme fins que, des del juliol del 2019, el diari passà a publicar-se íntegrament en llengua catalana Entre altres activitats, organitza un concurs de relats breus…