Resultats de la cerca
Es mostren 90646 resultats
acilal
Química
Qualsevol dels dièsters dels gem-
diols (de fórmula RR’C(OCOR’’) 2
, on R i R’ poden ésser, eventualment, hidrògens).
Els èsters d’hemiacetals de fórmula són anomenats també, de vegades, acials parcials Els acilals poden ésser preparats per acilació dels aldehids i cetones i es descomponen per hidròlisi alcalina Cada un d’ells en particular és anomenat com els èsters Els més coneguts són el diacetat de metilè CH 3 COO 2 CH 2 , que bull a 170°C, i el diacetat d’etilidè CH 3 COO 2 CHCH 3 , que bull a 167-169°C, obtingut a partir de l’acetilè i de l’àcid acètic emprat en l’obtenció d’acetat de vinil
acoblament
Transports
Unió dels dispositus de tracció i dels circuits auxiliars de dos o més vehicles per a constituir un tren.
L’acoblament és realitzat mitjançant dispositius prevists als extrems encarats dels vehicles, els quals transmeten, de l’un d’aquests vehicles a l’altre, l’esforç de tracció, el corrent elèctric per a l’enllumenat i la calefacció, el buit o l’aire comprimit de frenada i el vapor o l’aigua de calefacció L’esforç de tracció és transmès per l'enganxall, i els altres circuits són empalmats per connectors independents o incorporats als enganxalls automàtics L’acoblament permet igualment de conduir el tren des de més d’un lloc de conducció
esclop
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de l’ordre dels monotocardis, de la família dels caliptrèids, de 3 a 4 cm de llargada.
La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans
Lo desengany
Literatura catalana
Peça dramàtica de Francesc Fontanella, datable dins dels anys de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final…
montanisme
Cristianisme
Secta cristiana dels s. II i III, fundada per Montanus.
Era un moviment apocalíptic i pneumàtic que vivia en l’expectació de la difusió de l’Esperit Sant, manifestada d’una manera especial en els seus profetes i profetesses La branca africana del moviment és coneguda sobretot a través d’un dels seus adeptes, Tertullià, que imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència Fou condemnat per alguns sínodes asiàtics al s II, i pel papa Zeferí al s III Hom hi connecta els moviments pneumàtics i pentecostistes del cristianisme modern
Anthony Asquith
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, un dels més prolífics d’entre els anglesos.
L’elegància de les seves realitzacions i un humanisme típicament burgès, dels quals la formació teatral i el decorativisme foren els principals instruments, el converteixen en el millor exemple del cinema britànic en la cruïlla entre el victorianisme i les generacions de postguerra El seu primer film, Shooting Stars 1927, anà seguit dels èxits A Cottage at Dartmoor 1929, Tell England 1930 i Pigmalion 1938 Durant la guerra contribuí a l’esforç patriòtic del seu poble, i el 1945 donà la seva millor obra, The Way to the Stars
Nassau
Llinatge instal·lat a la regió de Lahn, descendents dels comtes de Laurenburg.
A partir de Rupert I 1123-54, que construí el castell de Nassau, prengueren el títol de comtes de Nassau En temps d' Enric II , dit el Ric 1190-1247/51, la família s’estengué per Renània Els seus fills Walram i Otó es dividiren les possessions familiars 1255 La branca que procedia de Walram, a la qual pertangué Adolf, emperador germànic 1292-98, es dividí en dues 1355 els Nassau-Idstein-Wiesbaden extingits el 1605 i els Nassau-Weilburg , que adquiriren Saarbrücken 1381 però foren novament reunides amb Lluís II 1565-1627, i el 1627 es tornaren a dividir entre els Nassau-Idstein extingits el…
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…
Anníbal
Història
Militar
Militar cartaginès, un dels més famosos de l’antiguitat.
Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’…
opistògraf
Escriptura i paleografia
Llibre imprès en cadascuna de les cares dels fulls.
En bibliotècnia hom els distingeix dels anopistògrafs , impresos només en una de les cares, i que sovintegen en llibres xinesos i japonesos