Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de les restes d’aquest castell que domina des d’un turó, al S, el poble de Fenolhet o La Vilassa Al fons de la fotografia es poden veure les ruïnes del castell de Fenolhet ECSA - F Tellosa Vista de la fortalesa des del sector sud-est, amb la bestorre massissa a manera d’esperó i, en segon terme, la torre parcialment circular ECSA - A Roura Aquest castell s’aixeca al cim d’un turó, a poca distància al S del poble de Fenolhet La Vilassa, que s’estén a la falda sud del promontori del castell de Fenolhet o de Sant Pèire El castell de Sabardan permetia d’augmentar…

Situació Vista aèria d’aquesta fortificació, del segle XIII, restaurada fa pocs anys ECSA - J Todó Aquesta fortificació és situada al cim d’un petit turó, a la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 3 km d’Amposta Davant seu, a l’altra banda del riu, hi ha el castell o torre de Campredó Mapa 32-20 522 Situació 31TBF943132 Des d’Amposta, hem de seguir la carretera que passa per la vora del canal de la Dreta de l’Ebre i va cap a Vinallop i Tortosa La fortificació és al costat de la carretera VAB-MVP-JBM Història El nom de la Carrova apareix documentat per primer cop l’any 1150 en el document de…

Situació Façana de migdia on és perfectament visible la interrupció de l’obra inicial, començada pel costat de llevant, la qual fou represa vers ponent de manera molt més austera ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu de Gràcia és als afores del poble del Ru, des d’on s’arriba en uns deu minuts per un corriol ben senyalitzat des del centre de la població JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH924092 Història L’única referència documental d’aquesta església és la de la seva consagració pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre l’any 1104 F Llobet i Mas encara pogué veure l’acta de consagració o…

Situació Vista del santuari de la Mare de Déu de les Roques, primitiva parròquia de Güel, encimbellada als primers replans de la serra de Güel ECSA - F Parra L’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques troba encimbellat als primers replans de la serra de Güel, i al peu dels penya-segats del Morró de Güel Mapa 32-11 251 Situació 31TBG926838 Per a arribar-hi cal seguir la carretera de l’Isàvena al quilòmetre 19 i a l’esquerra, tal com s’indica, surt una pista asfaltada que s’enfila per la serra vers Güel, petit agrupament on hi ha l’edifici que feia de casa del comú i l’…

Situació Ruïnes de l’església situades al despoblat de Bellmunt Arxiu Gavín Aquesta església es troba a l’extrem de llevant del despoblat de Bellmunt, a migdia de Fet, a la serra de Savinós Té adossat un temple més modern Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir, des d’Estopanyà…

Situació Peculiar aspecte d’aquest edifici des del costat sud-oest, amb la porta d’entrada i el teulat d’un sol vessant que recolza sobre el campanar ECSA - F Parra El santuari de la Feixa es troba damunt la Vileta de Serradui, a 1 025 m d’altitud, aprofitant un contrafort i al peu del penya-segat ponentí de la serra del Cis Mapa 32-11 251 Situació 31TCG021892 L’accés a l’antiga església de la Feixa es fa des de la Vileta, per la pista que surt al cap de la caseria en direcció nord-est i s’enfila cap a la serra JBP Història L’arxiu de l’antiga catedral de Roda conservava l’acta de consagració…

Les Brigades Internacionals BI van constituir set grans unitats militars formades per uns 60000 voluntaris —de totes les professions i oficis possibles— procedents de cinquanta-quatre estats del món que decidiren combatre a favor del govern legítim durant la Guerra Civil Espanyola Aquestes brigades van ser creades a partir d’una reunió de la III Internacional del 26 de juliol de 1936 a Moscou, i van entrar en combat el mes d’octubre El Comitè de no-Intervenció, format a Londres al mes de setembre del 1936, va ordenar-ne la retirada pel setembre del 1938 L’acte del comiat, el 28 d’octubre de…

Situació Vista aèria del centre de la vall de Querol, presidida pel castell homònim, que defensava el pas natural entre la Cerdanya i els territoris dels comtes de Foix ECSA - F Tellosa Castell situat al costat del riu Querol, al centre de la vall, damunt de les cases del poble, molt a prop de la carretera Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 37” N - Long 1° 46’ 55” E Si seguim la carretera que va de la Guingueta d’Ix a Pimorent, trobarem a mà dreta, passada la Tor de Querol, el poblet de Querol, el qual resta sota la roca on s’alça el castell JBM Història El lloc de Querol és un…

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante, Luigi Ricci i les…

Vida Nascut a Bohèmia, de ben jove hagué de fugir amb la seva família, protestant, a Freiberg de Saxònia amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Fou organista del comte Rudolf von Bünau al castell de Weesenstein, prop de Dresden També exercí aquest ofici a l’església de Sant Pere, a Freiberg 1635-39, i a l’església de Sant Joan de Zittau des del 1639 fins a la seva mort Fou, però, a Zittau on guanyà més renom, i allà escriví la major part de les seves obres És segurament el compositor més representatiu de la música eclesiàstica alemanya del segle XVII El seu corpus bàsic són les cartorze…