Resultats de la cerca

Governador de Livònia, s’oposà a Suècia, que el condemnà a mort 1694, i hagué d’exiliar-se Procurà d’obtenir el suport de Polònia, Rússia i Dinamarca, per alliberar Livònia 1699 Al servei del tsar 1701, intentà de conquerir Posnània, sense èxit Les negociacions entre Polònia i Rússia el menaren a cercar un acostament d’aquesta amb Suècia Lliurat als suecs pels polonesos, morí torturat

Pretengué, sense èxit, unificar els partits independentistes En les eleccions legislatives de 1977 recomanà el vot a la coalició Pacte Democràtic per Catalunya Aquell any assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista del Països Catalans i el 1978 s’incorporà al Comitè Català contra la Constitució Espanyola Desaparegué el 1978-79 Dirigents Jordi Gil i Àlava i Patrícia Gabancho Edità Tallaferro

Presidit per Antonio Garrigues Walker, que hi aportà el Partido Demócrata Liberal, recollí sobretot quadres i militants de la Unión de Centro Democrático Inspirat i liderat per Miquel Roca i Junyent i amb el suport de CDC, es presentà sense èxit en les eleccions del 1986 amb la intenció de convertir-se en una gran força de centre aquest fracàs, però, en precipitar la dissolució

Debutà a 16 anys com a pianista en diversos locals nocturns de Nova York, fins que fou contractat per l’orquestra d’ET ate a Chicago 1925-26 A Nova York fundà 1931 un conjunt que tingué molt d’èxit El seu humor, la seva simplicitat i el seu estil espontani el convertiren en una de les personalitats més destacades dels decennis dels anys vint i trenta

Deixeble de Joan Baptista Pujol, l’any 1877 anà a París, pensionat, a estudiar amb Antoine François Marmontel Hi debutà amb un gran èxit de crítica, i poc després es presentà a Barcelona 1879 Es destacà per la perfecció del fraseig Actuà sovint en concerts, fins que es retirà, el 1914 Es dedicà especialment a l’ensenyament Fou mestre de Joaquim Nin i Castellanos

Governador de la província dels Abruços 1459, traí Ferran I de Nàpols pel duc de Calàbria, Joan d’Anjou Durant el regnat de Renat d’Anjou a Catalunya participà, amb èxit, en la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó L’any 1472 passà al servei de Carles el Temerari, duc de Borgonya, i, enemistat amb aquest 1477, lluità contra els turcs al servei dels venecians

Pastor protestant, es dedicà plenament a la literatura després de l’èxit de la seva novella Jörn Uhl 1901 Escriví Hilligenlei ‘A Terra Santa’, 1906, on defensa un cristianisme renovat, Pastor von Poggsee ‘Pastor de Poggsee’, 1921 i Der Glaube der Nordmark ‘La creença de la Marca septentrional’, 1936 Combina l’estil de prèdica, excessivament pedagògic, amb la truculència de la novella d’aventures

Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu davant de Pere III de Catalunya-Aragó 1340, i l’acompanyà 1342 a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans Restà fidel a Jaume III defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició a Perpinyà 1344 Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats

Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon La suite d’orquestra Impressions d’Italie 1890, alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise 1900 compongué també Julien 1913, segona part d’una trilogia que no completà El mateix to té el Chant d’apothéose 1912

Juntament amb Arthur Kaps, presentà a Barcelona espectacles de revista i opereta vienesa, al Teatre Còmic El primer fou Todo por el corazón 1942 L’èxit assolit i les difícils circumstàncies creades per la Segona Guerra Mundial el decidiren a restar a Barcelona, on muntà espectacles successius, com Luces de Viena El 1949 es naturalitzà espanyol Posteriorment actuà durant llargues temporades a la televisió, a Barcelona