Resultats de la cerca
Es mostren 173263 resultats
alfa i omega
Alfa i omega. Complement de l’anagrama de Crist, en un mosaic d’un sepulcre del segle V
© Fototeca.cat
Cristianisme
Segons l’Apocalipsi, símbol de Jesucrist, principi i fi de tota la creació.
Aquest concepte es troba, també, en l’epístola de Pau als Colossencs i en altres indrets del Nou Testament
Marianna de Copons i d’Armengol
Història
Aristòcrata i espia.
Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del seu cunyat, a…
Mar i Murtra
Aspecte del jardí botànic Mar i Murta
© C.I.C-Moià
Jardineria
Jardí botànic al municipi de Blanes (Selva).
Depèn de la fundació cultural i privada constituïda el 1951 per l’home de negocis i botànic alemany Carl Faust Hadamar, Hessen 1874 — Blanes 1952, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la construcció del jardí en uns terrenys al vessant oriental de la muntanya de Blanes ran de costa que havia adquirit el 1918 En 1930-33 el jardí fou enriquit pel jardiner suís Xenon Schreiber El projecte arquitectònic fou encarregat a Josep Goday i Casals En la seva creació intervingué també Pius Font i Quer , amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguit l’…
Prunet i Bellpuig
Prunet, cap del municipi de Prunet i Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Buletó (límit septentrional).
El sector oriental el Montner, 782 m alt i meridional puig Roig, 863 m alt són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet que comunica amb la plana del Rosselló, del Fortó amb Ceret i de Xetard amb l’alt Vallespir La major part del terme és coberta de boscs i garrigues L’agricultura es limita a 30 ha essencialment pastures i algunes hectàrees de vinya, arbres fruiters i cereals La població, disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig Comprèn, a més, el santuari de la Trinitat on es…
Blanc i Blau

Portada del diari esportiu Blanc i Blau
Enciclopèdia Catalana
Publicacions periòdiques
Esport general
Diari esportiu aparegut el 1995 a Barcelona.
Publicació trisetmanal centrada en la informació sobre el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, tracta també el món de l’esport en general Fou fundat per Norbert Gaspar i José Sánchez, socis del club
Turks i Caicos

Illa de Turks i Caicos
Daniel Piraino (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Grup d’illes de l’Atlàntic occidental, a la prolongació SE de les Bahames, que constitueix una colònia de la Gran Bretanya.
La capital és Grand Turk El clima és tropical marítim, influït pels alisis L’economia es basa en conreus com el blat de moro, sisal, hortalisses i fruits tropicals illa de Caicos, així com la pesca i les salines Hi ha aeroports a Grand Turk i South Caicos
Riells i Viabrea
Església de Sant Martí de Riells de Montseny, a Riells i Viabrea
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, al límit amb el Vallès Oriental, situat als vessants orientals del massís del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Breda i Sant Feliu de Buixalleu E, Arbúcies N, Fogars de Montclús NW, Gualba W i Sant Celoni S, els tres últims pertanyents a la comarca del Vallès Oriental S'estén pels vessants orientals del Montseny en part és dins la demarcació del Parc Natural del Montseny, amb un sector septentrional muntanyós emmarcat pels cimals del turó de Morou 1 307 m, el turó de Maçaners, el Montfort, l’enlairat pla de Fogueres i els vessants de Montsoriu on es forma, de diferents torrents, la riera de Breda, i un sector planer meridional, on s’inicia ja la…
Terrassola i Lavit
El poble de Terrassola del Penedès amb l’església romànica de Sant Marçal, al centre (Terrassola i Lavit)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…
Boni i Caroli
Parella de malabaristes i monociclistes de circ contemporani
formada el 1982 per Jordi Juanet i Julià (Barcelona, 1962) i Ramon Muñoz i Farreny (Barcelona, 1958).
Actuen en teatre, circ, cabaret i al carrer Amb els espectacles Velodrums 1986 i Side-car 1991, han treballat per Europa, Àsia i Amèrica Entre altres guardons internacionals, han rebut la Medalla d’Or a la 1a Marató Artística de Monociclistes celebrada a la Gran Muralla xinesa 1993
Zakhari I. Plavskin
Literatura catalana
Hispanista i catalanista rus.
Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Leningrad 1951, on més tard es doctorà 1978 Fou catedràtic d’aquesta universitat, i hi ensenyà entre el 1948 i el 1994, any en què es traslladà a Nova York S’especialitzà en el segle d’or, el romanticisme i el costumisme espanyols, i, més tard, en les literatures gallega i catalana fou el primer 1980 a diferenciar, a Rússia, les quatre literatures nacionals en el si de l’Estat espanyol, a Mnogonatsionàlnaia literatura Ispànic ‘La literatura multinacional d’Espanya’, fascicle 10 de Rassi i narodi 1980, i a la introducció O Katalónic i ieió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina