Resultats de la cerca
Es mostren 7187 resultats
atall
Construcció i obres públiques
Obstrucció provisional introduïda en un curs d’aigua quan hom hi vol construir alguna obra, tal com un assut o resclosa.
Pot ésser emprat per a obstruir totalment el corrent, i en aquest cas hom disposa un canal o una galeria per a la derivació de l’aigua i un altre atall aigua avall per tal d’impedir-ne el retrocés, o per a construir-hi recintes on poder treballar a l’abric del corrent o en sec, i en aquest cas hom n'elimina l’aigua de l’interior amb bombes d’exhauriment Els atalls que han de tallar totalment el curs de l’aigua solen consistir en un dic de roques i blocs de formigó Els atalls solen ésser construïts amb palplanxes, generalment metàlliques,…
precisió
Física
Matemàtiques
En contraposició amb error, qualitat de fer correspondre amb exactitud el resultat de la mesura experimental d’una magnitud amb el seu valor real.
La precisió no és quantificable quan hom vol conèixer la precisió d’una mesura, en calcula l’error amb què ha estat realitzada
cor de Maria
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, originària de la Xina, de 50 a 90 cm d’alçària, amb fulles molt retallades i flors en forma de cor, de color de rosa o carmí, disposades en raïms penjants.
És una planta de mitja ombra que vol sòls lleugers, frescs i rics en matèria orgànica Es reprodueix per esqueix i per llavor
Bibliografia general referent al romànic del Perapertusès
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord…
Bibliografia general referent al romànic de la Fonolleda
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord…
Sant Marcel de Bor (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Església ampliada entorn d’una nau i un absis d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit nucli de Bor, que és a la plana, al SE de Bellver Mapa 35-10 216 Situació 31TDG014892 Per a arribar-hi cal agafar la carretera local que surt de Bellver en direcció a Alp Poc després de sortir de Bellver i abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor RMAE Història La parròquia de Borre amb Oruz surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document que es degué redactar en realitat vers la segona meitat del segle X La…
Sant Martí de Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Edifici malmès i embardissat situat al costat del cementiri ECSA – JA Adell L’església de Sant Martí és al costat del cementiri, situat a la part alta del poble Berén és a uns 7 km de Noves de Segre, per una pista que segueix el fons de la vall i va fins a Argestues Mapa 34–11253 Situació 31TCG610866 El poble de Berén és situat a la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Pallerols JAA Història La parròquia de Berhen és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1030 hi ha documentada la donació d’unes terres situades “ in comitatum Orgello, in…
teodicea
Filosofia
Terme que, en general i etimològicament, significa ‘‘justificació de Déu’’ i que, modernament, designa el tractat filosòfic sobre la divinitat; en aquest segon sentit, la teodicea és considerada com a part de la metafísica, com a continuació i concreció de l’ontologia.
El terme fou posat en circulació per Leibniz, el qual, en ocupar-se de Déu, creia cabdal de fer racionalment compatible l’existència de Déu amb l’existència del mal al món, és a dir, justificar el fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal Els estoics ja havien tractat d’aquest problema, i Epicur havia formulat així l’antinòmia o Déu vol suprimir el mal i no pot, o bé pot fer-ho i no vol, o bé ni vol ni pot, o bé vol i pot Les tres primeres hipòtesis són indignes de Déu, és a dir, incompatibles amb la idea que hom es fa de la divinitat la darrera hipòtesi resta en contradicció…
Lluís de Vilafranca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Cristianisme
Historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…
, ,