Resultats de la cerca

Estudià violí a partir de quatre anys, i quan en tenia set debutà en un recital al Teatro Lirico de Milà, on interpretà la partita número 2 de JS Bach i alguns dels 24 capricci de N Paganini Estudià als conservatoris de Ginebra i Milà i fou deixeble de George Enescu a París i Siena Al final de la dècada dels cinquanta inicià la seva carrera de concertista Ha collaborat amb la majoria d’orquestres i directors més importants del món, tant en sales de concerts com en estudis de gravació El seu repertori inclou algunes de les obres més virtuosístiques per a violí de compositors com N…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era violinista aficionat El 1955 es matriculà al Conservatori de París, on al cap de quatre anys es diplomà amb un primer premi en violí Ha estat membre de diversos grups de cambra, com l’Octet de París 1965-70 i el Quartet Via Nova 1971-75, i de grups de música barroca, com La Grande Écurie et la Chambre du Roy, dirigit per Jean-Claude Malgoire El 1966 ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins el 1977 Posteriorment formà part de l’Ensemble InterContemporain dirigit per Pierre Boulez, i el 1978 fou nomenat violí…

Estudià al Royal College of Music de Londres amb G Clinton Entre el 1964 i el 1971 fou solista a l’Abadia de Westminster, tasca que simultaniejà amb alguns enregistraments que el feren cèlebre, com ara la versió del Messiah de GF Händel dirigida per C Mackerras 1965 Ha estat convidat als principals festivals de música antiga d’arreu del món i ha participat en la recuperació d’obres antigues, com Erismena P Cavalli, tot i que també ha intervingut en estrenes d’òperes contemporànies, com El paradís perdut de K Penderecki 1979 i Akhnaten de Ph Glass 1984, i reposicions d’òperes de B Britten A…

Estudià música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Viena i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres El 1983 fou contractada a Basilea, on romangué durant dos anys i on debutà amb Orlando Paladino , de J Haydn El 1984 cantà La finta giardiniera al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i l’any següent debutà al Covent Garden de Londres com a Cherubino Les noces de Fígaro El 1988 es presentà amb el mateix paper a la Metropolitan Opera House de Nova York Ha cantat amb èxit a Berlín, Roma, Milà, Munic i Ginebra, ciutat aquesta darrera on el 1990…

Una de les sopranos més apreciades del Classicisme i del primer Romanticisme, fou admirada per J Haydn, que elogià la seva veu Estudià a Viena, on tingué com a mestre A Salieri, entre d’altres Debutà el 1803 amb una òpera escrita per FX Süssmayr, Der Spiegel von Arkadien El nom de Milder-Hauptmann està vinculat amb l’òpera de L van Beethoven Fidelio , de la qual el 1805 interpretà el paper de Leonora Fou ella mateixa qui, posteriorment, per tal de fer l’obra més cantable, convencé Beethoven perquè hi introduís diversos canvis, els quals foren incorporats a la nova versió que el compositor en…

És l’única orquestra de cambra estable de Londres, i des de la seva fundació només ha tingut tres violinistes concertinos Emanuel Hurwitz, Kenneth Sillito i José Luis García Asensio Fins el 1960 no prengué definitivament el nom d’English Chamber Orchestra, i des de l’any següent actua regularment al Festival d’Aldebourg El 1985, per primera vegada en la seva història, acceptà la presència d’un director permanent, el britànic Jeffrey Tate En la seva trajectòria ha destacat la relació concertística i discogràfica amb Benjamin Britten, Raymond Leppard, Daniel Barenboim, Murray Perahia i Vladimir…

Christian Ernst Meerane, Saxònia 1709 - Gera, Saxònia 1780 fou el primer membre dedicat a l’ofici i també el més destacat A ell s’atribueix la introducció d’alguns nous mecanismes que influïren en la fabricació posterior d’instruments de teclat Una de les seves creacions més notables fou el piano piramidal, una espècie de piano de cua que, amb les cordes baixes situades obliquament sobre la tapa harmònica central, permetia que aquestes fossin més llargues La innovació constituí un èxit i tingué els seus imitadors, ja que amb aquest sistema s’aconseguia una més gran riquesa tímbrica de les…

Fill del compositor Helmut Schiff Bratislava, 30 de gener de 1918 - Linz, 20 de desembre de 1983, estudià a la Hochschule de Viena i es perfeccionà amb Tobias Kühne en aquesta ciutat i amb André Navarra a París Al principi de la dècada dels setanta inicià la seva carrera de solista internacional, convidat per les principals orquestres i festivals europeus i americans Tocava amb un Stradivari del 1711 Destacat intèrpret de música contemporània, estrenà obres de L Berio, F Cerha, HW Henze, E Krenek i W Lutoslawski, però enregistrà també obres d’A Vivaldi i d’A Dvorák i les suites per a…

Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’origen jueu…

De petit es traslladà a Xile amb la seva família i a tretze anys tornà a Alemanya, després de la mort del seu pare A Berlín, seguint els consells del seu padrastre, estudià música a la Universitat Humboldt Parallelament es formà al Conservatori Stern, on fou deixeble d’A von Fielitz, amb qui estudià direcció d’orquestra Més tard anà a Viena per estudiar composició amb H Kauder El 1932 fundà una orquestra de cambra, amb la qual, a causa de les circumstàncies polítiques i de la Segona Guerra Mundial, mantingué una activitat irregular El 1946 el govern nord-americà li encarregà la formació de l’…