Resultats de la cerca
Es mostren 1255 resultats
Sant Quirze de la Glorieta de Montesclado (Farrera)
Art romànic
Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia al quarter de…
Castell de Rodés (Rialb)
Art romànic
El castell de Rodés és documentat en dos juraments de fidelitat prestats pels seus primers castlans al comte de Pallars Sobirà l’any 1069 per Pere Roger a Artau I i l’any 1125 per Pere Bernat, dit Salvar, a Artau II Als seus peus es localitzava l’església de Sant Vicenç d’Oveix “ que est fundata super flumen Nocharie, subtus castrum quod vocatur Rodez ” que l’any 1100 els comtes Artau II i Eslonça donaren a Santa Maria de Gerri Vers el 1163 el comte Artau III infeudà el castell i el lloc a Roger Bernat A diferència de la rresta de llocs de la Vall d’Àssua que passaren a mans dels Bellera i…
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg.
Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix El 1524 escriví la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas , que fou representada el mateix any davant Germana i el marcgravi Joan de Brandenburg-Ansbach L’obra, discreta sàtira dels costums de l’època, amb diàlegs en castellà i català hi ha també un personatge que parla portuguès, reuneix molts dels elements de la tradició popular i costumista i constitueix una…
Antoni Blanch i Xiró
Literatura catalana
Assagista, crític i jesuïta.
Es llicencià en filosofia al Heythrop College Londres i en teologia al Collège d’Eegenhoven Lovaina Es doctorà a París amb La poesie pure espagnole ses rapports avec la culture française , publicada en castellà 1976 Fou professor de literatura comparada i també degà a la Universidad Pontificia de Comillas Madrid, on es jubilà el 2001, i impartí la docència en diverses universitats de l’Amèrica Llatina Fou crític literari especialitzat en la literatura espanyola del segle XIX, la francesa del XVIII i l’obra de Dostoievski, i presidí l’Associació Espanyola de Crítics Literaris 1987-91 i…
Ermengol X d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1267-1314) i vescomte d’Àger.
Fill del comte Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix , tenia només uns set anys quan heretà el comtat, a la mort prematura del pare Participà en les lluites nobiliàries que commogueren els darrers anys del regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó i els primers del seu successor Pere II Fet presoner per aquest, amb els altres barons rebels, a Balaguer el 1280 i alliberat un any després, es convertí en un dels seus més fidels aliats l’acompanyà en l’expedició a Sicília 1282 i lluità al seu costat durant la invasió francesa del 1285 Més tard prestà el seu ajut a Alfons II en la conquesta de Menorca…
Montserrat Colomé i Pujol
Dansa i ball
Ballarina, coreògrafa i mestra de dansa.
S’inicià en la dansa a l’Estudi Anna Maleras i a l’Institut del Teatre els anys setanta i els anys vuitanta participà en l’experiència de La Fàbrica com a mestra i ballarina Ha estat coreògrafa de grans esdeveniments i grups, com els actes de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l’Exposició de Lisboa 1998 i el St Patrick’s Festival d’Irlanda, o en la recuperació de coreografies com la del ballet Ariel , de Robert Gerhard, dut a terme a Valls el 2011 amb tres-cents escolars en escena, textos de J V Foix i escenografia de Joan Miró El 1995 rebé el premi de la crítica…
Castell de Castellciutat (la Seu d’Urgell)
Art romànic
L’antic castell de Ciutat, modernament conservat en una fortalesa del tipus Vauban, corona un turó entre la població de Castellciutat i la Seu d’Urgell, que domina la Valira Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII, encara que pot tractar-se del puio Urgelli que apareix en documentació del segle anterior Els comtes, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el palacio Civitatis que apareix en un document del 1099 Amb la installació definitiva dels comtes fora de…
Jaume II de Mallorca

Suposada representació de Jaume II de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311), fill segon de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria.
En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III…
Meduses dels canyons submarins
Dibuixos de tres espècies de meduses descrites com a espècies endèmiques al canyó del Foix 1 Teclaia recincolae, 2 Barcino foixensis l’única espècie del regne animal que porta com a nom el de la ciutat de Barcelona, 3 Foersteria araiae Encara que neden per tota la columna d’aigua, les meduses localitzades al canyons són molt més freqüents a prop del fons, on es poden trobar els pòlips sobre el substrat rocós de les parets Aquestes meduses, de dimensions reduïdes, viuen a 1000 m de fondària Jordi Corbera La fauna de les zones properes a les parets i el fons dels canyons submarins…
Castell de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació L’antiga masia de Pinyes es bastí aprofitant, en part, els carreus de I’antic castell J Tous Les restes de la fortificació són situades sobre la masia de Pinyes, al fons de la vall, al costat del riu Des d’aquest lloc es pot veure tota la part baixa de la vall de Sallent Mapa 34-11253 Situació 31TCG545708 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera de Coll de Nargó a Isona Just al quilòmetre 37,3, després d’haver travessat un pont, a mà dreta s’inicia la pista que mena a Sallent Cal arribar fins a la masia de Pinyes, a 4,5 km Damunt de la casa en un revolt i sota la pista, en un indret…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina