Resultats de la cerca

S’inicià en el kàrting, i el 1990 guanyà el campionat d’Espanya de Fórmula Ford 1600 i el 1992 obtingué el títol britànic i el d’Europa de Fórmula Renault El 1993 i el 1994 participà en el campionat britànic de Fórmula 3 Al Japó guanyà els campionats de la Fórmula 3 1995, amb vuit victòries, de Fórmula 3000 1997, amb sis triomfs, i com a pilot oficial de Toyota guanyà el campionat Japonès de Turismes 1997 Aquests èxits el portaren a aconseguir patrocinadors suficients per a intentar entrar a la Fórmula 1, cosa que feu primer com a provador a l’equip Jordan el 1998 L’any següent passà a l’…

Estudià a l’American Academy of Dramatic Arts i a la High School for the Performing Arts Després de diverses experiències en el teatre independent, l’anomenat “ off-Broadway ”, l’any 1988 debutà en televisió amb un paper en el film Home at Last La seva primera experiència en cinema va ser King of the Hill 1993, de Steven Soderbergh Posteriorment intervingué en pellícules com Angels in the Outfield 1994, de W Dear, The Last Time I Committed Suicide 1997, de S T Kay Six Ways to Sunday 1997, The Thin Red Line 1998, de T Malik, Summer of Sam 1999, de S Lee, The Undertaker's Wedding 1999, de J…

Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior , el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han…

Graduada en administració d’empreses per la Universitat de Göteborg, exercí un temps d’economista a Estocolm, i finalment es decidí per la literatura, que conreà des de molt jove Autora inscrita en el gènere policíac, situa moltes de les seves obres a la seva localitat natal, i hom n’ha destacat l’exactitud de les descripcions La seva primera novella, Isprinsessan 2003, traduïda al català amb el títol La princesa de gel , fou un èxit internacional, i el 2008 rebé el Grand prix de littérature policière Seguiren, entre d’altres,  Predikanten 2004, traduïda al català amb el títol…

Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de…

El 1950 publicà els seu primer recull poètic Plegaria por las cosas , elogiat per José Bergamín i Pedro Salinas Casat el 1951 amb la filla del poeta Jules Supervielle , fou representant diplomàtic del seu país a França de 1960 a 1973, any en que fou destituït per la junta militar després del cop d’estat d’aquest any Installat definitivament a París, adoptà la nacionalitat francesa, escriví poesia en castellà i assaig polític i literari majoritàriament en francès, collaborà a la premsa francesa especialment Le Figaro i la revista Contrepoint , de la qual fou redactor en cap i traduí…

De família jueva benestant establerta a Egipte, cresqué i s’educà en la comunitat francòfona cairota De molt jove adquirí un gran coneixement dels poetes simbolistes francesos, especialment Baudelaire i Mallarmé i, més endavant, Paul Éluard i Max Jacob , amb qui tractà epistolarment durant uns quants anys A la Segona Guerra Mundial fou traslladat a Palestina pels anglesos Acabada la guerra tornà a Egipte i es dedicà a treballs editorials i collaborà, entre d’altres, a la Nouvelle Revue Française El 1956 la crisi de Suez forçà la seva marxa d’Egipte i el seu establiment a França, on es…

Entrenada pel seu pare, al final dels anys noranta entrà amb força, amb la seva germana Venus Williams , en el circuit femení de l’ATP Fou la primera jugadora que, partint d’un lloc molt baix del quadre, guanyà, el 1999, l’Open dels Estats Units i se situà entre les deu millors tennistes del món Aconseguí la medalla d’or en dobles als Jocs Olímpics de Sydney 2000, Pequín 2008 i Londres 2012, formant parella amb la seva germana, a la qual s’enfrontà sovint en títols de Grand Slam, dels quals, en finalitzar la seva carrera, n’havia guanyat 39 23 en individuals, 14 en dobles…

Estudià amb el seu pare, i debutà a Londres el 1809 La seva veu, si bé no tenia una gran qualitat, posseïa una extensió que li permetia cantar tant de tenor com de baríton amb resultats acceptables En el terreny de la composició fou molt prolífic, però no gaire creatiu Una gran part de les seves òperes són de caràcter lleuger i consisteixen bàsicament en cançons i algun duet Una de les més reeixides, encara representada, fou The Devil’s Bridge 1812 La seva única incursió en el camp de la grand opéra fou Ahmed al Ramel 1840, que avui es dona per perduda El 1827 anà als Estats…

El primer que fou públic fou el de San Cassiano, de Venècia 1637, on Monteverdi i Cavalli estrenaren algunes obres Al s XVII hom inaugurà l’òpera d’Hamburg 1673 i l’Académie de Musique de París 1671, i al s XVIII en foren inaugurats alguns dels més cèlebres, com el Covent Garden de Londres 1732, el San Carlo de Nàpols 1737 i el Teatro alla Scala de Milà 1778, bé que tots han estat reedificats després d’incendis o guerres Actualment tenen fama mundial, a més, el teatre de Drottningholm Suècia, únic del s XVIII encara intacte el Bol’šoj de Moscou 1825 i el Mariisnkij anomenat Kirov en el…