Resultats de la cerca

Junt amb Arthur Whitten Brown, el 14 de juny de 1919 s’envolà a Terranova amb un biplà Vimy-Vickers, i travessà per primer cop l’Atlàntic nord sense escales Arribà a Irlanda 16 h 27 min més tard, després de recórrer 3032 km a una velocitat mitjana de 195 km/h Ennoblit, rebé el tractament de Sir S'estimbà amb el seu aparell

Professor de matemàtiques a les universitats de Saint Andrews i d’ Aberdeen 1858 i d’astronomia a la de Cambridge 1859 Estudià les irregularitats de l’òrbita d’Urà, tot demostrant matemàticament 1845 —al mateix temps, però independentment de Le Verrier— l’existència d’un nou planeta, Neptú, que fou descobert per l’alemany Johann Galle el 1846 Estudià el magnetisme terrestre, els Leònids i el moviment secular mitjà de la Lluna

Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics Aïllà una substància, que anomenà epinefrina , que no era, però, l’hormona, sinó un derivat Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang Obtingué per primer cop cristalls d’insulina

Estudià a la Royal Military Academy i durant la Primera Guerra Mundial serví a Mesopotàmia amb les tribus àrabs Posteriorment, fou destinat a Palestina com a cap de les forces britàniques Dimití aquest càrrec per unir-se a la Legió Àrab, cos de policia del territori Transjordà, i del qual esdevingué el cap el 1939 Convertit en ciutadà jordà el 1946 formà una guàrdia nacional composta per palestins contra les incursions israelianes, però el 1956 Hussein el féu dimitir Posteriorment es dedicà a escriure memòries i assaigs històrics entre els quals Story of the Arab Legion 1948, Peace in the…

Participà en l’antologia Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 Les seves novelles són iròniques i satíriques Cal esmentar, sobretot Vitralo ‘Vitrall’, 1960, La granda kaldrono ‘El gran perol’, 1978, Misio sen alveno ‘Missió incomplerta’, 1982, La kastelo de vitro ‘El castell de vidre’, 2004 i Kronprincedzino ‘El príncep hereu’ 2011 Traduí Milton per a l’ Angla Antologio És també autor del volum de narracions Tri rakontoj pri la Miljara Paco ‘Tres contes sobre els millenis de la pau’ 1998 i el recull poètic Danco de vivo kaj aliaj poemoj ‘Dansa de la vida i altres poemes’, 2012

Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974

Estudià a Londres 1870 i a Cambridge 1877-80 Treballà com a professor de física i de matemàtica a l’University College de Nottingham 1881 i com a enginyer de l’Edison Electric Light Co Féu investigacions sobre les aplicacions pràctiques de la llum, amb les quals contribuí al desenvolupament de les bombetes elèctriques de l’enllumenament, del telèfon i de la telegrafia sense fils Descobrí el tub termoiònic díode i les anomenades regles de Fleming o dels tres dits

Fou un puntal de l’escola d’aquarellistes de Norwich S'establí a Londres 1834, on fou professor de dibuix al King's College i mestre de Dante Gabriele Rossetti Tot i que féu dibuixos i gravats, fou bàsicament un aquarellista El seu estil es caracteritzà per una tendència a utilitzar tintes planes, cosa que donà a algunes de les seves obres una aparença sintetista avant-la-lettre

Defensà els patriotes irlandesos després de la revolta del 1916 Succeí Cosgrave en la direcció del partit moderat Fine Gael 1944 Dirigí dos governs de coalició en 1948-51, durant el qual Irlanda se separà definitivament del Commonwealth, el 1949, i en 1954-57

Doctorat a Oxford, estudià l’estereoquímica dels esteroides i reeixí en la síntesi del colesterol també estudià la química dels composts heterocíclics i l’enzimologia i la biosíntesi d’esteroides Compartí el premi Nobel de química del 1975 amb V Prelog