Resultats de la cerca

Llicenciat en administració i direcció d’empreses i màster d’ESADE en la mateixa especialitat, adquirí experiència en empreses del sector privat vinculades al port de Barcelona Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, el 1997 fou nomenat gerent del districte de les Corts, del qual esdevingué regidor el 1999 També fou regidor del districte de Sant Andreu 2003 i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, des d’on impulsà l’àrea verda d’aparcament i la pacificació i descongestió del trànsit rodat El juny del 2006, com a conseqüència de l’accés del govern tripartit…

Fill d’ Alexandre Galí  i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme  promogut per Antoni Batlle  1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els  fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…

Funcionari de correus fins el 2003, estudià Història Contemporània 2012-15 Membre del Partit dels i les Comunistes de Catalunya PCC, en fou secretari general de les joventuts i director de l’òrgan oficial, Avant 1989 Coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa EUiA 2000-12, fou membre de la presidència federal d’Esquerra Unida 2002-12, vicepresident de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, membre del comitè executiu del PCC, del consell de presidents del Partit de l’Esquerra Europea i afiliat a Comissions Obreres Diputat al Parlament de Catalunya…

Monjo de Montserrat 1944 i prevere 1952, se secularitzà el 1986 Estudià filologia romànica a la Universitat de Munic 1953-54 i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1973 i s’hi doctorà 1989 Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia 1954-61 i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat 1957-70, dins la qual traduí diversos llibres bíblics Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials 1976-95 i de la Universitat Autònoma de Barcelona 1984-85, fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia Catalana 1986-…

Donà a conèixer la seva obra poètica, influïda per Vicent Andrés i Estellés, amb D’on neixen les penombres 1995, premi Martí Dot 1994, recull al qual seguiren  Natura morta 1998, premi Vila de Martorell,  Oratori 2000, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1999, La mel d’Aristeu 2003, premi Gorgos i La mà de batre 2005, premi Grandalla de poesia d’Andorra Amb Violència gratuïta 2006 guanyà els Jocs Florals de Barcelona i testimoniava un tipus de poesia urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat Aquesta actitud té una continuació a Última oda a Barcelona 2008, escrita conjuntament amb…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en l’àmbit de la gestió pública municipal, amb càrrecs de responsabilitat als ajuntaments de Gurb, Sant Vicenç de Castellet, Sant Adrià de Besòs i Sant Cugat del Vallès Gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, ha impartit la docència a la UAB El 1983 s’afilià a la Joventut Nacionalista de Catalunya JNC, branca juvenil de  Convergència Democràtica de Catalunya  CDC, partit refundat el 2016 en el Partit Demòcrata Europeu Català , en el qual ha continuat Per aquest partit, fou…

S'inicià professionalment a Radio Juventud, on participà en diversos programes com ara Sacapuntas i Las alegres mañanas El 1973 s’incorporà al programa Mil por mil , en el qual la seva recreació del personatge Tito B Diagonal aconseguí una gran popularitat S'inicià en el doblatge el 1977, i posà veu a un gran nombre d’actors, tant a la televisió com al cinema al llarg de la seva carrera professional Després de dos anys amb Luis del Olmo Marote al programa Protagonistas 1983-85 de la Cadena COPE , passà a la televisió, mitjà en el qual debutà el 1985 en els programes Piano Bar , amb guió de…

Del 1982 al 2004 treballà a Catalunya Ràdio , on collaborà en les retransmissions de futbol de Joaquim Maria Puyal i Ortiga i retransmeté els partits de basquetbol, alhora que fou conductor d’alguns programes La jornada i No ho diguis a ningú L’any 2004 s’incorporà a l’emissora RAC1 , on fins el 2007 presentà el programa esportiu Tu diràs Des d’aquest any és presentador del magazín El món a RAC1 , un dels programes amb nivells d’audiència més alts de Catalunya i pel qual l’any 2010 aconseguí el Premi Nacional de Radiodifusió, el 2018 el premi Ondas al millor presentador radiofònic de l’…