Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Salvador Soliva
Botànica
Metge i botànic.
Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l’Academia Médica Matritense Autor de la Disertación sobre el sen de España 1774 i de les Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas en varias plantas 1787-90 Ruiz i Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes
Anna de Santa Sabina Soler
Cristianisme
Religiosa carmelitana descalça.
Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856 Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891 S'esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació
Tomàs Sivilla i Gener

Tomas Sivilla i Gener
© Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret
Bisbe i jurista.
Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de Jurisprudència…
Josep Maria Serra
Cristianisme
Benedictí, missioner i bisbe.
Ingressà al monestir de San Martín, de Santiago de Compostella, on s’ordenà el 1834, poc abans de l’exclaustració Després d’aquesta, se n'anà a l’abadia d’Itala Cava, a Salern Itàlia, i d’allà a les Missions d’Austràlia Occidental Fundà un monestirmissió al nord de Perth i el 1847 fou nomenat primer bisbe de Port Victòria 1849 Cansat de treball i lluites, el 1859 renuncià el càrrec retornà el 1861 i s’installà a Madrid, amb el títol de bisbe titular de Daulia El 1863 fundà, amb Antonia de Oviedo, la Congregación de Oblatas del Santíssimo Redentor, per a la regeneració de les dones, que s’…
Ramon de Sanç i de Barutell
Marí.
Germà de Joan Besnet de Francesc de Sanç i de Miquel El 1804 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou regidor perpetu de Barcelona Els altres regidors el nomenaren representant de Barcelona a les corts de Cadis Morí poc després d’haver estat iniciades les sessions
Joaquim Marià Salvañà i Comas
Biologia
Naturalista.
Doctor en farmàcia, des del 1849 fou professor de la Universitat de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la qual regalà una collecció important de fòssils, plantes, etc Fou collaborador de Crónica Científica i publicà diverses obres, com Moluscos de España 1887 i Panorama zoológico 1888-89
Joan Salvador i Boscà
Botànica
Farmàcia
Farmacèutic i botànic.
Exercí a Barcelona Tingué correspondència amb alguns botànics notables, especialment amb Jacques Barrelier Posà els fonaments del Museu Salvador —impulsat anys més tard pel seu fill Jaume Salvador i Pedrol i els seus nets Joan i Josep, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona
Honorat de Saleta i Cruxent
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada
Mateu Sabater i Estaper
Música
Compositor i organista.
Rebé les primeres nocions musicals del seu germà Josep, i posteriorment amplià els seus coneixements amb Mateu Ferrer, amb qui estudià composició i orgue El 1857 marxà a Puerto Rico, on treballà com a professor, i el 1871 retornà i s’establí una temporada a la Selva del Camp En una data que es desconeix, abandonà la Selva per establir-se a Barcelona, on es dedicà principalment a tasques pedagògiques, i vers el 1887 fundà una acadèmia musical Desenvolupà probablement el tractat de solfeig Método de solfeo , en tres volums El 1888 presentà aquesta obra a l’Exposició Universal de Barcelona, on…
,
Joan Maria Vives i Argemí
Cristianisme
Religiós escolapi.
Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina