Resultats de la cerca

El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua, azucarillos y…

Inicià estudis de piano i debutà com a concertista a set anys Més tard estudià direcció orquestral amb Steinbach al Conservatori de Colònia Del 1918 al 1922 substituí Max von Schillings a l’Òpera de Stuttgart, on estrenà obres de Hindemith, i després fou director a Dresden El 1924 debutà a Bayreuth, i més tard mostrà les seves afinitats amb l’obra de Mozart Abandonà Alemanya a conseqüència de l’adveniment del nazisme i dirigí el Festival de Glyndebourne Anglaterra entre el 1934 i el 1939 Més tard dirigí orquestres a Suècia, Dinamarca i els Estats Units Richard Strauss li dedicà la seva òpera…

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels últims trenta…

Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que…

Competí representant el Club Laietà i el Reial Club de Tennis Barcelona RCTB Abandonà la pràctica del tennis professional per a exercir com a entrenador de jugadors com Alberto Berasategui, Àlex Corretja, Carles Costa o Tommy Robredo, amb els quals aconseguí 34 títols del circuit ATP Guanyà també la Copa Davis com a seleccionador espanyol 2000 Entre els anys 2005 i 2009 ocupà el càrrec de director esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET Fou un dels fundadors, juntament amb Javier Soler i Àngel Jiménez, del primer centre privat de tennis de l’Estat Rebé el premi ARC 2002 i la…

Fundat al principi de la dècada de 1970 com a Club Bàsquet Lloret CB Lloret, nasqué impulsat per un grup de joves que practicava a la pista del Collegi Esteve Carles S’inscriví en competicions de la federació amb un equip sènior i un júnior Al principi dels anys vuitanta la secció femenina abandonà el club i creà el CIB Lloret, que arribà a jugar en competicions d’àmbit estatal L’estructura masculina prosseguí en competicions catalanes Ambdós clubs mantingueren la collaboració amb l’escola de bàsquet, i el 2007 es fusionaren per crear el club actual La temporada 2010-11 tenia nombrosos equips…

Destacà en la posició de central El 1998 fitxà per l’Universidad Granada, equip on estigué durant tres temporades, i aconseguí dues terceres posicions a la Superlliga 1999, 2000 El 2001 fitxà per l’Universidad de Burgos, equip entrenat per José Miguel Pérez, el mateix tècnic que havia tingut a l’anterior equip Hi jugà sis temporades, i aconseguí també una tercera posició a la Superlliga, tres subcampionats de la Copa de la Reina, dos de la Supercopa espanyola i participà en competició europea Formà part de la selecció espanyola 2002-05 El 2003 disputà el partit All-Stars femení i l’any 2008…

Habitualment en la posició d’ala, amb el FC Barcelona destacà la temporada 1988-89, any que guanyà la Copa d’Espanya i fou nomenat jugador revelació L’any següent s’adjudicà la Recopa d’Europa Formà part del Barça fins el 1993 Posteriorment jugà al Pinturas Lepanto de Saragossa, amb el qual guanyà una Supercopa d’Espanya 1994, una Lliga de divisió d’honor 1995 i fou subcampió d’Europa 1996 Abandonà el club la temporada 1995-96 i jugà una temporada al Maspalomas FS, i més endavant fitxà per l’AD Sala 10 de Saragossa, on es retirà la temporada 2002-03 Fou internacional amb la selecció estatal

Membre de la família propietària de l’Espanya Industrial, fou el primer president del Club Deportiu Espanya Industrial, fundat a l’agost del 1934 Durant el seu mandat el club passà a ser filial del Futbol Club Barcelona 1951 i començà a jugar al camp de les Corts Deixà la presidència al principi dels anys cinquanta També fou president del FC Barcelona després de la dimissió del marquès de la Mesa de Asta 1943 Durant el seu mandat, que durà un mes, nomenà la nova junta directiva i abandonà la presidència del club per ocupar el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de Futbol