Resultats de la cerca
Es mostren 1378 resultats
Roger Bernat III de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò i senyor de les baronies de Castellvell i Montcada (1315-50).
Fill segon del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois, heretà del seu pare les possessions catalanes de la família, llevat d’Andorra i el Donasà feu del rei de Mallorca, assignats amb els dominis ultrapirinencs a l’hereu Gastó II de Foix Participà, al costat del seu germà i al servei del rei de França, Felip VI, en la guerra contra els anglesos a Flandes 1337-38 i al Llemosí 1345 i l’acompanyà també en la campanya andalusa d’Alfons XI de Castella contra els benimerins 1443 Topà amb el bisbe d’Urgell, Arnau de Llordat, i amb els habitants de la Seu 1332-34 i tingué també dificultats amb la…
Benet Garret
Literatura italiana
Filosofia
Humanista i poeta en italià, conegut amb el nom d’Il Cariteo.
Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després 1495 fou secretari de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola És famós sobretot pel seu cançoner amorós i polític Endimione 1506, ampliat el 1509 Consta de dos-cents catorze sonets, vint cançons, quatre sextines i cinc balades més de la meitat canten l’amor del poeta a una dama, segurament de la…
Ángeles Gulín Domínguez

Ángeles Gulín Domínguez
© Fototeca.cat
Música
Soprano gallega.
Filla d’una soprano i d’un director d’orquestra, de ben petita es traslladà a l’Uruguai amb la seva família, on inicià la seva formació musical amb Carlota Bernard al Conservatori de Montevideo El 1958 debutà, en el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , al Teatro Solís de la capital uruguaiana, on fou una de les figures més aplaudides a partir d’aleshores Casada amb el baríton A Blancas, tornà a Europa el 1963 i el 1966 actuà en diversos teatres alemanys, en els quals tingué una gran acollida L’èxit l’acompanyà arreu del continent europeu guanyà el Concorso Internazionale per Voce…
,
Manuel Dies de Calataiud
Literatura catalana
Història
Cavaller i tractadista.
Baró d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al Compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols, vers el 1443 Ja vell, escriví, sobre el model de les millors obres escrites del moment, com l’obra de Lorenzo Rusio el Liber marescalciae Equorum , que feu servir com a base del seu Llibre de manescalia ~ 1424-36, un tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta A partir de la versió lliure castellana, Libro de…
,
Antoni Desvalls i de Vergós
Història
Militar
Militar austriacista, primer marquès del Poal.
Fill d’Antoni Desvalls i de Castellbell, fou patge de Joan Josep d’Àustria i capità durant el regnat de Carles II En iniciar-se la guerra de Successió es posà a favor del rei arxiduc i aconseguí de posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista 1705 A la cort de Barcelona del 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal Participà en la resistència de Barcelona davant el setge de Felip V i acompanyà Carles III a les campanyes del 1707 al 1710 El 1713 presidí la junta de guerra, a Barcelona, i dugué a…
adverbi numeral ordinal
Gramàtica
Adverbi numeral que modifica la significació del mot que acompanya, en el sentit del lloc que ocupa dins una sèrie o gradació.
company | companya
Persona que n’acompanya una altra o està en la companyia d’una altra habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat.
geneta
Folklore
Noia disfressada de moro, amb un sabre petit, que acompanya l’alferes moro en les festes de moros i cristians d’Alcoi.
accessori
Dret
Tot bé, objecte (normalment amb caràcter instrumental) o dret que n’acompanya un altre de principal, del qual depèn la seva existència.
ballet
Música
Terme emprat de forma genèrica per a referir-se a qualsevol manifestació de dansa escènica o a la música que l’acompanya.
En un sentit més particular, s’aplica a la dansa escènica desenvolupada a Europa -especialment a França- des del final del segle XVII, molt complexa i professionalitzada, i que, en certa manera, culminà amb l’escola russa del final del segle XIX i el començament del segle XX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina