Resultats de la cerca

Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal centre del…

Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista  Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a  Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a  Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y recambios 1983…

Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica de la…

Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…

Enfront del que hom pot anomenar pessimisme espontani o natural , que fa una valoració relativament pessimista de l’home com a radicalment egoista, i que pot portar a una positiva actitud de comprensió i tolerància envers el proïsme, el pessimisme pròpiament dit sol desembocar en el nihilisme —tipificable en filosofia com la del primer Sartre— o en una concepció social autoritària —representable en doctrines com la de Hobbes— més difícil és, tanmateix, de mesurar el grau de pessimisme que rau en la base d’actituds com la de l’escepticisme i agnosticisme o com les de tipus…

Joan Generes Manresa — 1864 és documentat des del 1620 féu diversos retaules al Carme i a la seu de Manresa Fills seus foren Francesc Generes , autor d’un retaule a Gavà 1678, i Lluís Generes Manresa — Perpinyà 1710, el qual, establert a Perpinyà, a la mort de Llàtzer Tremulles 1656 n'acabà el retaule de Sant Francesc de Paula al convent de la Victòria de Perpinyà —avui a la catedral— i esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents treballà en retaules de Serdinyà 1661, Vinçà 1663, Espirà de Conflent 1663 i Estoer 1665, i la seva obra principal fou el gran…

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan El 1775 ingressà a la marina de guerra Intervingué en el blocatge de Gibraltar 1782 i en el bombardeig d’Alger 1783 El 1796 fou fet presoner pels anglesos a Trinidad de Barlovento Intervingué activament en la guerra del Francès organitzà la resistència a la penetració francesa al Pla de Quart rebutjats els francesos 28-29 de juny de 1808, fou nomenat poc temps després capità general interí de València 1809 Sota la seva influència la Junta de València mantingué una actitud independent davant la Junta Central Però, d’altra banda, creà una…

Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i…

Fill de Joan Ramon Folc I i de Joana de Gandia El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d’Entença, per sentència reial del 1425 D’aquesta manera Celdoni Ermenter adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare A la mort d’aquest 1442 renuncià el…

Enrolat a l’exèrcit a 15 anys, arribà a oficial, però en desertà i anà a la Xina El 1790 tornà a Lisboa i formà part de l’acadèmia neoclàssica Nova Arcàdia fins que en fou expulsat, entre d’altres raons, a causa de la seva vida bohèmia i de les sàtires que escrivia i recitava Irreverent amb la monarquia i la religió, especialment a Carta a Marília o Pavorosa ilusão da eternidade 1797, fou perseguit per la inquisició, la qual l’empresonà i més tard el reclogué per a reeducar-lo Fou una gran figura de la Illustració i, en certa manera, un preromàntic Així, a l’obsessió per la mort i als clamors…