Resultats de la cerca
Es mostren 1986 resultats
perxacana
Física
Cadena o corda emprada antigament al Rosselló i a la Cerdanya per a mesurar la terra.
Equivalia a 10 canes de Montpeller, o sia 19,965m, i duia marcades les canes amb nusos o senyals La perxacana quadrada , emprada com a mesura de superfície, equivalia a 1/16 de l’aiminada a Elna i al Vallespir i a 1/15 al Rosselló, i a 1/9 del jornal a la Cerdanya
joc de la barra
Esport
Esport especialment popular a Aragó i Euskadi; antigament el practicaven els soldats grecs i els romans.
Consisteix en el llançament d’una peça cilíndrica o prismàtica de ferro de 3,5 kg de pes, de 1,50 m de llarg i de 2,5 a 4 cm de diàmetre, que cal clavar a terra
Siddharthanagar
Ciutat
Ciutat, antigament coneguda com Bhairahawa, capital del districte de Rupandehi, a la Província Número 5 (Nepal).
místic
Transports
Embarcació de dos o tres pals, de buc semblant al xabec, usada antigament a la Mediterrània.
A proa portava un botaló i a popa una botafora, i arborava veles místiques
coartació
Dret canònic
Antigament, obligació d’ordenar-se dins un cert termini, segons les condicions del benefici eclesiàstic obtingut.
cucúrbita
Nom donat antigament al calderí de l’alambí a causa de la seva forma de carbassa.
ctenòfors
Zoologia
Embrancament d’eumetazous celenterats marins molt afins als cnidaris, amb els quals hom els agrupava antigament.
No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos tentacles i una…
grau
Transports
Punt de la riba que serveix de desembarcador.
Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a…
pilot
Transports
Persona que maniobra i mena una embarcació a les ordres del capità, del qual, en cas necessari, assumeix les funcions.
Les funcions dels pilots eren antigament a càrrec dels patrons i mestres de nau Amb les travessies oceàniques, hom exigí, a més dels coneixements pràctics, uns de científics Les ordinacions de la marina de guerra de l’Estat espanyol estengueren les seves normes a la marina mercant pel que feia a la preparació tècnica dels pilots, classificant-los en primer , segon i tercer pilot o pilotí Els pilots formats en la pràctica de la navegació eren anomenats de caça i brassa , i els sortits de les escoles nàutiques eren motejats de senistes , alludint a les operacions trigonomètriques…
boleros
Pesca
Art de fons integrat per dos grups de xarxes: el bolero de baix, mena de tremall armat amb els ploms, i el bolero de dalt, xarxa rectangular armada amb els suros.
El bolero de baix o tremall del bolero consta d’un joc de tres xarxes rectangulars, dues d’exteriors, de malla clara, i una d’interior, de malla espessa malla cega, disposades com en un tremall El bolero de dalt és una xarxa rectangular de malla espesa fixada tot al llarg de la part superior del bolero de baix Antigament, i en alguns llocs encara ara, hom afegia entre el bolero de dalt i la ralinga dels suros una peça de xarxa de malla ampla anomenada cadeneta El peix sol restar mallat en el bolero de baix el bolero de dalt, en ajeure's l’art per efecte dels corrents marins,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina