Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
Max von Laue
Física
Físic alemany.
Féu importants investigacions sobre els raigs X difracció a través de cristalls, etc, que permeteren, més endavant, d’utilitzar aquestes radiacions per a analitzar l’estructura molecular de moltes substàncies El 1914 rebé el premi Nobel de física
activació de despeses
Economia
Comptabilització de despeses com a partides d’actiu (inversions tangibles o intangibles).
Així, sovint es poden activar les despeses financeres associades a la construcció d’un immobilitzat, i també les despeses d’investigació i desenvolupament, els traspassos i les despeses de primer establiment Aquestes despeses s’amortitzen en exercicis posteriors
materialisme mecanicista
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, representat inicialment per La Mettrie i Holbach i, al segle XIX, per L.Büchner, K.Vogt i J.Moleschott, entre altres.
Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un coneixement…
regles de Woodward i Hoffmann
Química
Cos de teoria elaborat per R. B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a predir la possibilitat de realització, tèrmicament o fotoquímicament, d’una reacció mitjançant un mecanisme concertat, atenent a la conservació de la simetria orbital tot al llarg del procés.
Parteix de la teoria simple d’orbitals moleculars, la qual té en compte únicament el signe de la fase dels orbitals moleculars Les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l’estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials en els quals els dos nous enllaços es formen al…
sonant
Fonètica i fonologia
Fonema, sempre sonor, capaç d’ésser nucli ensems marge (sil·làbic) en distintes estructures sil·làbiques i que actua, per tant, com a element vocàlic i consonàntic.
Tot i que comparteixen aquestes característiques els fonemes líquids l, r, m, n i alguns de vocàlics, sobretot els més tancats i, u , de fet només els primers són descrits com a sonants en la majoria d’escoles lingüístiques
aigües històriques
Transports
Nom aplicat als espais marítims que tradicionalment han estat considerats com formant part del territori d’un estat determinat.
A causa de llur configuració no poden ésser considerades com a aigües interiors Normalment, es tracta d’embocadures de rius, d’espais entre illes o entre aquestes i la costa, badies, etc Aquests espais gaudeixen d’un règim convencional
doris
Transports
Embarcació de fons pla i de proa i popa en forma de punta de llança emprada a Terranova en la pesca del bacallà.
Porta bancades mòbils a fi d’estibar millor el peix, i la manegen dos homes Alguns vaixells porten fins a 15 o 20 d’aquestes embarcacions, apilades sobre coberta les unes dintre les altres Són molt marineres i manejables
uniat | uniata
Cristianisme
Dit sovint, i en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.
Aquesta denominació començà d’ésser usada pels ortodoxos russos per a designar despectivament els rutens, que s’uniren a Roma el 1596 unió de Brest-Litovsk Aquestes esglésies, però, prefereixen d’anomenar-se “unides” o “catòliques de ritu oriental”
capoc
Indústria tèxtil
Fibra natural que recobreix les llavors del capoquer.
Aquestes fibres són brillants, molt flexibles, de color que varia del blanc groguenc al blanc terrós, i tenen un canal interior ple d’aire que les fa trencadisses i molt lleugeres Són emprades per a omplir salvavides, coixins, etc
arrabassat | arrabassada
Fitopatologia
Dit del cereal (blat, ordi, etc) afectat per una malura provocada per les males condicions ambientals: fred, falta d’humitat o deficient alimentació nitrogenada, etc.
Les plantes arrabassades presenten nanisme, fulles, tiges i arrels fines, fulles seques al voltant de la mota, etc Aquestes plantes raquítiques ordinàriament no arriben a fructificar, moren abans d’acabar el cicle evolutiu i són fàcilment atacades pel rovell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina