Resultats de la cerca
Es mostren 1025 resultats
Josep Maria Tous i Maroto

Josep Maria Tous i Maroto
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i erudit.
Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més…
, ,
Jordi Martí i Rosselló
Literatura
Escriptor, conegut com Es Mascle Ros.
Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…
,
Institut Ramon Llull

Palau del Baró de Quadras, seu de l’Institut Ramon Llull
IRL
Entitats culturals i cíviques
Literatura catalana
Organisme dedicat a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Fou creat per la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears mitjançant conveni de 5 d’abril de 2002 i adoptà la forma jurídica de consorci entre totes dues administracions públiques Els seus estatuts renovats el 2017 preveuen la incorporació d’altres comunitats autònomes en les quals la llengua catalana, en qualsevol de les seves modalitats, tingui la consideració d’oficial o sigui reconeguda en tot el seu territori o només en una part, així com d’altres administracions públiques i entitats públiques o privades dels territoris esmentats D’aquesta manera, posteriorment s’hi han…
El Palmesano
Periodisme
Periòdic polític i literari, òrgan del Partit Constitucional Balear, aparegut a Palma del 3 d’octubre de 1855 al 9 de maig de 1857 amb una periodicitat trisetmanal.
Amb el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari Pel març del 1891 es fusionà amb La Lealtad —òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d’Antoni Maura a Mallorca— i formà El Liberal Palmesano , portaveu del partit liberal fins al juliol del 1898
Les Illes d’Or
Col·lecció iniciada el 1934 per Francesc de B. Moll, nucli —juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies d’Antoni M. Alcover— de l’Editorial Moll .
En fou interrompuda la publicació el 1938, durant la guerra, i pogué reprendre —amb certes limitacions— el 1941 N'han aparegut més de cent volums, sempre d’autors baleàrics —des de Ramon Llull fins als escriptors més recents— o, almenys, sobre temes relacionats amb les Balears, en un pla de divulgació És la sèrie més important en el seu gènere, mai no intentat abans d’una manera seriosa
Gaspar Munar i Oliver
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
El 1916 ingressà en la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i el 1922 fou ordenat de prevere Fou professor de teologia moral del Seminari Conciliar de Sant Pere durant més de trenta anys Elegit vicari general d’aquesta congregació el 1933, entre el 1939 i el 1963 hi ocupà el càrrec de superior general Fou vicari episcopal i organitzà l’escola Mater Amabilis per a la formació de religioses Destacat predicador i conferenciant, formà la Biblioteca Balear del monestir de la Real Director de la revista Lluc ,collaborà en altres publicacions, com Reinarán i Bolletí de la…
Antoni Oliver i Montserrat
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
El 1943 professà de teatí i el 1950 fou ordenat de prevere Es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1954 Entre el 1959 i el 1963 amplià estudis a l’Institut Catòlic de París i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg Alemanya El 1963 fou nomenat magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma i entre el 1971 i el 1994 fou vocal del Consell Rector de l’Estudi General També exercí com a professor ordinari d’història de l’Església al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca 1965-94 Com a investigador, centrà els seus estudis en la…
vaga de fam
Política
Mitjà de lluita no violenta (no-violència) que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.
Ha estat utilitzada com a arma política per tal d’atreure l’atenció pública sobre algun fet concret Foren cèlebres els dejunis de Gandhi en favor de la independència de l’Índia, i tingué una ressonància mundial la vaga de fam del batlle de Corcaigh Terence Mac Swiney, independentista irlandès, que el dugué a la mort al cap de 75 dies de dejuni 25 d’octubre de 1920 Posteriorment, relacionat amb el conflicte nord-irlandès, el militant de l’IRA i diputat electe al Parlament britànic Bobby Sands morí a la presó el 5 de maig de 1981 després d’una vaga de fam de 66 dies Als Països Catalans foren…
Creu Casas i Sicart

Creu Casas i Sicart
© IEC / Orbita Max
Biologia
Farmacèutica i briòloga.
Fou professora adjunta 1949-67 i agregada 1967-71 de fanerogàmia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i la primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971-83, on inicià el 1971 l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona, que reunia les recolleccions personals que havia fet des del 1942 uns 50000 especimens Especialitzada en briòfits, la seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional Fou autora de més de dos-cents treballs en aquest camp, entre els quals…
Gaspar Sabater i Serra
Literatura catalana
Periodisme
Art
Historiografia catalana
Escriptor, periodista i crític d’art.
Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Palma, i periodisme a l’Escola Oficial de Madrid Al seu treball literari i periodístic, cal afegir-hi la tasca com a professor i conferenciant Dirigí la Llar de la Joventut de la Diputació Provincial de les Balears 1977-80 El 1935 fundà i dirigí la revista de crítica literària i artística Ideas Estéticas Fou director de les publicacions Ciudad , Cort , Dijous i Hoja del Lunes Redactor del Baleares , collaborà en Última Hora , El Día , Diario de Mallorca i La Estafeta Literaria Fou membre del CSIC i acadèmic de la Real Academia de Bellas…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina