Resultats de la cerca
Es mostren 13674 resultats
mòdem de cable
Mòdem dissenyat per a modular el senyal de dades sobre una infraestructura de televisió per cable.
El terme internet per cable es refereix a la distribució d’un servei de connectivitat a internet sobre aquesta infraestructura de telecomunicacions Els mòdems de cable són utilitzats principalment per a distribuir l’accés a internet debanda ampla, aprofitant l’ample debanda que no s’usa a la xarxa de televisió per cable Els abonats d’un veïnat comparteixen l’ample debanda proporcionat per una mateixa línia de cable coaxial per tant, la velocitat…
batalla de Toro

batalla de Toro Litografia de Francisco de Paula van Halen (vers 1850)
Biblioteca Nacional de Portugal
Història
Militar
Enfrontament bèl·lic entre les forces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, d’una banda, i la coalició integrada per Alfons V de Portugal i una part de la noblesa castellana, de l’altra (1 de març de 1476).
El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera…
riu de Siurana

El riu de Siurana al seu pas pel terme del Molar poc abans d’afluir a l’Ebre (Priorat)
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua del Priorat, afluent de l’Ebre per l’esquerra.
Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró Baix Camp entra al Priorat pel de Cornudella de Montsant, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important,…
vall de Valldarques
Vall
Fondalada drenada pel riu de Valldarques, al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant nord de la serra d’Aubenç, i orientada de ponent a llevant.
La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda…
Santa Maria de Palau de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta important parròquia, que depengué fins al segle passat del priorat de Santa Maria de Meià A baix, la magnífica capçalera de l’església amb una notable decoració amb motius llombards, que també es fa extensible als murs laterals ECSA - M Catalán ECSA - E Pablo L’església de Santa Maria de Palau és situada al caire d’un serrat, en una posició eminent i a uns 200 m de la carretera de Gualter a Folquer Mapa 34-12291 Situació 31TCG482531 S’hi arriba per la carretera de…
música de Manresa
Música
Música desenvolupada a Manresa (Bages).
Són escasses les notícies que es tenen sobre la vida musical a la ciutat abans del segle XVII, la majoria aconseguides gràcies als treballs del musicòleg manresà Josep Maria Vilar i Torrens, entre els quals cal destacar el realitzat a l’arxiu musical de la Seu, la basílica parroquial de Santa Maria, convertida al llarg dels segles en el veritable centre de la música a Manresa Des del 1562 s’han conservat les llistes senceres dels organistes d’aquest temple, que disposà d’una important capella musical a partir del 1611, que s’hi establí una capella …
instruments de llengüeta
Música
Instruments aeròfons en els quals el so es genera a partir de la vibració produïda en forçar el pas de l’aire entre una o dues làmines flexibles o llengüetes (llengüeta) que formen el generador del so, el qual està fixat a una obertura de l’instrument que el connecta amb la cavitat ressonadora.
En la classificació Hornbostel-Sachs, s’agrupen sota la categoria taxonòmica homònima ordre decimal 422 Els diferents tipus d’aquests instruments es reconeixen segons les varietats de llengüeta senzilla, doble i lliure Es consideren de llengüeta senzilla els instruments en els quals una única llengüeta, de forma bàsicament rectangular i fixada per un sol costat a un extrem del tub, està muntada sobre una obertura una mica més petita que la seva superfície, obertura que la llengüeta arriba a obturar totalment en vibrar saxòfon En els instruments de llengüeta doble, el so es produeix per l’…
filtre de Nyquist
Tecnologia
Filtre emprat en sistemes de comunicacions digitals per a reduir la interferència intersimbòlica.
La interferència intersimbòlica es produeix quan un símbol transmès es confon en el temps amb els símbols veïns, modificant els valors del senyal digital fins al punt que el receptor no pot reconèixer els símbols transmesos Té relació amb l’ample debanda del canal i amb la velocitat de la transmissió de dades augmenta a menys amplada debanda i a més velocitat També es pot produir si hi ha rebots de les ones electromagnètiques que arriben al receptor pertorbant la forma de l’ona directa…
WiBro
Electrònica i informàtica
Estàndard coreà per a comunicacions sense fils i de banda ampla.
Forma part dels sistemes anomenats de tercera generació L’any 2005 fou inclòs per la ITU dins de l’estàndard IEEE 80216e La velocitat de dades se situa entre 30 i 50 Mbps, i se suporten velocitats de desplaçament dels usuaris d’uns 120 km/hora Utilitza una tècnica conjunta TDD i OFDMA, amb amplades debandade 875 MHz A Corea, les comunicacions WiBro treballen dins de la banda ISM al voltant de 24 GHz
fulla de serra

Fulla de serra
© Fototeca.cat
Heràldica
Moble consistent en una fulla de serra, amb el dentat inferior (o superior, i en aquest cas cal indicar-ho) tocant les vores de l’escut i ocupant les posicions de la faixa, la banda o la barra.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina