Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
pany
A l’esquerra, pany de cop i de clau on la pala de la clau acciona una gorja; a la dreta, esquema d’un pany de seguretat de pius horitzontals i dos pestells verticals
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Dispositiu de fixació d’una peça o un element mòbil (com una porta, un calaix, la barra d’un cadenat, la barra de direcció d’un automòbil, etc) a un altre element fix respecte al primer (el bastiment, el buc, la caixa, el suport del pany, etc, respectivament), de manera que per a alliberar l’element mòbil immobilitzat cal fer obrar el mecanisme del dispositiu, normalment amb la clau corresponent.
En general, les parts constituents d’un pany són la caixa o el pany pròpiament dit, que conté un o més pestells o llisquets i el mecanisme d’accionament, el tancador o els tancadors, on són introduïts els pestells, i la clau L’accionament del pestell pot ésser efectuat directament per la clau clau de balda o clau de dent, tant la de metxó com la foradada o pel moviment de les guardes clau de figura, dels pius clau de serreta, tant la plana com l’estriada o de les gorges clau de gorges En alguns panys, com els de les portes metàlliques enrotllables, són accionats simultàniament dos pestells…
Estructura, components i formació de la Galàxia
Consideracions generals Característiques de la Galàxia A partir de fonts diverses El Sol, l’estrella al voltant de la qual la Terra gira cada any i que ens permet la vida, forma part d’una aglomeració d’uns centenars de milers de milions d’estrelles que s’anomena la Galàxia De fet, totes les estrelles que es veuen a ull nu i la major part de les que s’observen amb telescopis o radiotelescopis des de la Terra pertanyen a aquest conjunt d’estrelles Però la Galàxia no és pas l’única, l’Univers és ple d’aquesta mena d’agrupacions d’estrelles, planetes, gas, pols i matèria fosca Els constituents…
trau
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Forat quadrangular que és fet en una peça de fusta, en una paret, etc, per fer-hi passar la metxa d’una barra, el travesser d’una bastida o d’un bastiment, etc.
matràs
Barra de fusta col·locada horitzontalment a la part anterior del carro de trabuc, que serveix per a subjectar la caixa, mitjançant unes dolles, per tal que no es trabuqui quan no és necessari.
mandrí
Fil o barra metàl·lica que hom introdueix dins les sondes o cànules per augmentar-ne la resistència i facilitar llur penetració, o bé dins les agulles d’injecció per impedir que s’embussin.
pinça
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les petites peces que, disposades en una barra solidària al cilindre que serveix de suport al full de paper, l’hi subjecta mentre dura la impressió i l’allibera tot seguit.
pissarra
Superfície pintada de negre o d’un color fosc per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb una barra de guix, o de color clar per a escriure-hi, dibuixar-hi, amb retoladors especials.
cavaller
Indústria tèxtil
Barra de ferro o fusta que va de l’un a l’altre dels pilars posteriors de les bancades del teler, i que serveix de guia i suport als fils de l’ordit.
estrep
Construcció i obres públiques
Barra de ferro disposada transversalment en un pilar o en una biga de formigó armat que serveix per a lligar les barres principals de l’armadura i per a resistir els esforços tallants.
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals del Millars al Xúquer (territori mediovalentí)
Entre els rius Millars i Xúquer, coincidint pràcticament amb el domini de la màquia litoral, es disposen les baixes cotes del territori mediovalentí És la continuació de les planes litorals catalanídiques, però amb un rerapaís organitzat altrament pels relleus ibèrics, les darreres digitacions del qual atenyen aquestes terres baixes litorals Ultra pels nítids límits que suposen el Millars i el Xúquer al N i al S, i el mar a l’E, el territori queda desllindat a l’W per la isohipsa 200-300 m aproximadament al NW, la Serra d’Espadà eleva la cota termenejadora El territori comprèn les comarques…