Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
música d’Alcoi
Música
Música desenvolupada a Alcoi (Alcoià).
La tradició musical de la vila es remunta al segle XVII, en què es documenta l’existència d’una plantilla de músics i cantors pertanyents a la ciutat Durant el segle XVIII, adquirí relativa importància la Capella de Música de la Illustre Vila d’Alcoi, que realitzà diverses activitats musicals i participà en alguns actes religiosos Al llarg del segle XIX es produí una important activitat musical promoguda per entitats com la Banda Primitiva 1830, la Societat Filharmònica Nova 1842 i la Nova Iris, nascuda a l’últim terç del segle i que es manté vigent amb el nom de Corporació Musical Nova…
Eufemià Fort i Cogul
Literatura catalana
Assagista, poeta i erudit.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins al 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort Catòlic i nacionalista català, durant la postguerra fou un dels promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947 i de la restauració del monestir, a través de l’organització i participació en els Colloquis d’història del monaquisme català 1966-1988 Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició…
, ,
Centre de Documentació i d’Animació de Cultura Catalana
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Centre de promoció cultural i de documentació amb un fons especialitzat sobre la Catalunya del Nord, fundat el 1978 per l’Ajuntament de Perpinyà, del qual depèn, sota l’impuls de Josefina Matamoros, entre d’altres.
Comparteix els locals amb el Museu Josep Puig, que en el seu testament cedí la casa que acollia ambdues entitats, llegà una important collecció de monedes i medalles 32000 peces i esmentà la possibilitat de crear una secció dedicada a la Catalunya del Nord i la cultura catalana L’entitat centra l’activitat en la creació d’un fons documental sòlid i en la promoció de la llengua i la cultura catalanes, a través d’activitats diverses cursos de català, exposicions, conferències, presentacions de llibres, espectacles, colloquis, publicacions, etc L’any 1991, en ocasió de la celebració de l’any del…
,
Lluís Benejam i Agell
Música
Violinista i compositor.
Vida Format al Conservatori de Música del Liceu, on estudià violí amb Guerin i les disciplines d’harmonia i composició amb Bosom i J Barberà, inicià la seva carrera musical com a membre de formacions simfòniques com l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu També participà en diferents formacions cambrístiques, com el Quintet de l’Agrupació de Cambra de Barcelona i, des del 1942, del Quartet Labor Artis, que obtingué el Premi de Música de Barcelona el 1953, feines que combinà amb la de professor de violí al Conservatori de Música del Liceu El 1953…
Antoni Nicolau i Parera
Música
Compositor, director i pedagog català.
Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral, dugué a terme…
havanera

Havanera
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa i cançó de tempo moderat i metre binari sorgida a Cuba a la primera meitat del segle XIX, també anomenada, en ocasions, contradanza criolla, i que fou conreada tant en ambients de saló com populars.
L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent…
Cors de Clavé
Música
Entitats corals fundades per Josep Anselm Clavé o bé que seguien el seu ideari i la seva pràctica coral.
El 1850, Clavé formà a Barcelona la primera societat coral, La Fraternitat Seguint el mateix model, durant els anys immediats anaren sorgint a Catalunya altres entitats corals, fins a crear una densa xarxa de societats que compartien un estil de fer música, un ideari i un repertori comuns Amb els anys es veié la necessitat d’impulsar una estructura que les agermanés, que vetllés pel seu funcionament i garantís la difusió del repertori i la pràctica coral Aquest primer organisme federatiu, impulsat també per Clavé el 1860, fou l’anomenada Associació Euterpense en referència a la Societat Coral…
Banda Municipal de Barcelona
Música
Formació musical fundada el 1886, constituïda per un conjunt d’instruments de vent, de percussió i de corda, que representa oficialment l’Ajuntament de Barcelona en la triple comesa de protocol, educació musical i activitat concertística.
Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…
Tete Montoliu
Música
Pianista català de jazz.
Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…
Mariàngela Vilallonga i Vives

Mariàngela Vilallonga i Vives
Generalitat de Catalunya (CC0)
Literatura catalana
Llatinista i historiadora de la cultura, acadèmica i política.
Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1983, inicià la carrera acadèmica i docent al Collegi Universitari de Girona el 1974 Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona UdG des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement segles XV i XVI a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina