Resultats de la cerca

D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques

Estudià dret a València i a Madrid Liberal, participà en la revolució del 1868 Fou diputat a corts 1873, 1879, 1881 i 1886, alcalde d’Alacant i ministre d’estat 1873 i de governació 1873 durant la Primera República Fundà, a Alacant, el Centre d’Artesans 1867 i la Caixa Especial d’Estalvis 1877 Creà els periòdics “El Derecho y el Deber” i “La República Española”, i dirigí, a Madrid, “El Globo” 1866 És autor d’obres jurídiques, com Comentarios del derecho mercantil 1865 i El contrato de cambio 1867

Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l’any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l’aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi Fou fundador i secretari de la Societat de Tisiologia de Barcelona 1930 i director de l’Obra Antituberculosa de la Caixa de Pensions Dedicà tota la seva vida a la lluita contra aquesta malaltia i fou un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica a Catalunya

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, on s’especialitzà en art contemporani, fou coordinador d’exposicions i responsable de patrocinis al Museu d’Art Contemporani de Barcelona 1996-2000, responsable de Serveis Culturals i coordinador general de la Fundació Caixa Catalunya 2002-05, sub-director general de Museus i Promoció del Patrimoni Cultural a la Generalitat de Catalunya 2005-06 i director del Museu Picasso de Barcelona 2006-11 D’ençà del desembre del 2011 és director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

S'encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge a Catalunya i d’administrar els béns immobles urbans Fou formada per nou vocals tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT En ésser aprovada la municipalització de la propietat urbana 11 de juny de 1937, hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins el 1939

Hom estableix una taxa de canvi fixa entre les dues monedes i crea una caixa de compensació a cada estat, on les quantitats dipositades pels importadors serveixen per a pagar els exportadors sense necessitat de disposar de divises A la fi del període establert hom pot liquidar el saldo existent amb or o divises, o bé acumular-lo en forma de crèdit per al període següent El sistema és utilitzat en situacions de recessió mundial, quan un estat sofreix penúria en reserves o quan no existeix la convertibilitat externa

Liderada per Caja Madrid, amb el 52,06% de les participacions, les altres sis entitats eren Bancaixa 37,70%, La Caja de Canarias 2,45%, Caja de Ávila 2,33%, Caixa Laietana 2,11%, Caja Segovia 2,01% i Caja Rioja 1,34% A l’abril del 2011 el consell d’administració acordà el traspàs a Bankia del qual fou titular únic fins a la sortida a borsa al juliol del 2011, de tot el negoci bancari, les participacions associades al negoci financer i els actius i passius procedents de les caixes

Generalment és composta d’una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments S'oposa a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc El terme, del francès dolmen , està documentat per primera vegada el 1868 Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol  ‘taula’ i men ‘pedra’, o potser del còrnic tolmên ‘forat de pedra’, per les enormes roques foradades de Cornualla Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula taula dels Lladres , del Port de la Selva, caixa, arca , etc

Creà diverses empreses dedicades a l’embalatge de la fusta Ivenco, Suca i posteriorment fou vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Girona El 1987 fundà la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona FOEG, que presidí fins el 1995, que és l’organització patronal més important de les comarques gironines i aquest any tenia 49 associats i més de 9 000 centres de treball El 1996 rebé la medalla al Treball i la placa President Macià, i el 2000, el Pin d’Or com a president honorífic de la FOEG

En els de corda és una peça de fusta, metall o banya que hom colloca damunt el pontet per atenuar les vibracions de la caixa de ressonància En les tropes i les trompetes és un con de cartó, de fibra o de fusta, que hom introdueix en el pavelló En els instruments de fusta hom empra sovint un tap de paper o de roba o bé l’instrument és embolicat amb roba en el piano el pedal de l’esquerra serveix per a interposar un filtre entre els martells i les cordes