Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, treballà en diversos organismes de l’ajuntament de Palma Afiliat al PSOE , fou secretari de Política Institucional 1987-90 i d’ordenació del territori de la Comissió Executiva 1994-97 de la Federació Socialista de Mallorca des del 2000 amb el nom de Partit Socialista de les Illes Balears , de la qual fou elegit secretari general el 1997 Ha estat alcalde d’Algaida 1991-97 i diputat al Parlament Balear des del 1992 Fou conseller al Consell Insular de Mallorca 1992, la Comissió de Medi Ambient del qual presidí en 1995-99 En les eleccions del 1999, un pacte Pacte de Progrés…

Es graduà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de la Universitat de La Plata, i estudià música amb Mariano Drago, Guillermo Graetzer, Teodoro Fuchs i Francisco Kröpfl Més tard cursà estudis de direcció musical a Berlín amb Hermann Scherchen Fou assistent de director de l’Orquesta Filarmónica de La Plata en 1961-62, de l’Orquesta Sinfónica de la Universitat de Tucumán durant els dos anys següents, i al Teatro Colón de Buenos Aires en 1964-65 Fou membre de l’Agrupación Nueva Música Ha dirigit l’Orquesta Nacional d’Argentina, l’Orquesta Sinfónica de Rosario, l’Orquesta Filarmónica de Mendoza i…

Estudià a Viena amb R Papier La seva versatilitat vocal captivà l’empresari hamburguès B Pollini, que la contractà el 1895 per a interpretar el paper de Brunilde, sota la batuta de G Mahler En aquells moments Mahler era al capdavant de l’orquestra del Teatre de l’Òpera d’Hamburg i quedà admirat dels dots de la jove cantant La profunda amistat que s’establí entre director i soprano feu que Mildenburg seguís Mahler a Viena, on cantà en la companyia de l’Òpera de la capital austríaca Bona actriu i posseïdora d’una veu densa i apassionada, destacà en la interpretació de papers…

Neta de Joan Sales , visqué a França, on el seu pare, militant del PSUC, s’havia establert fugint de la persecució franquista, i posteriorment a Santiago de Xile, bé que estudià filologia a la Universitat de Barcelona Treballà com a traductora i, entre d’altres, feu versions al català de Victor Hugo, Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Albert Camus o Pierre Drieu la Rochelle Ha traduït al francès Incerta glòria , de Joan Sales conjuntament amb Bernard Lesfargues i Els vençuts , de Xavier Benguerel L’any 2005 comprà les participacions de Club Editor  a l’Editorial Planeta i a la seva àvia i…

Estudià composició amb A Roussel i V d’Indy, i direcció amb Ch Münch i R Désormière, al Conservatori de París Durant la Segona Guerra Mundial passà dos anys al camp de concentració alemany Stalag IX, on compongué diverses obres de caràcter religiós, entre les quals Absolve domine , per a cor d’homes i orquestra 1940, Musique d’exil ou Stalag IX , per a orquestra de jazz 1941, i Psalm 136 Chant des captifs , per a recitant, solistes, cor i orquestra 1942 Després d’ésser alliberat, inicià una carrera de director que el dugué de l’Orquestra de Concerts Pasdeloup 1943 a l’Orquestra Nacional de…

Fou una de les peces clau del soul La seva famosa veu de falset, l’habilitat amb la guitarra, la creativitat en lletres i melodies i el seu orgull afroamericà definiren la seva figura i marcaren la seva producció Al final dels anys cinquanta, amb el grup The Impressions, i al llarg dels seixanta i setanta, en solitari, fou responsable d’èxits com Gypsy Woman , For Your Precious Love , People Get Ready , Move On Up i, sobretot, Superfly Fou en la seva faceta de productor que creà el so anomenat Chicago soul , caracteritzat pels falsets, una secció de vent contundent i la influència del…

Esdevingué un dels músics més influents a l’Anglaterra del postromanticisme Descendent d’una nissaga de músics escocesos, es formà a Alemanya amb E Stein, i després continuà els estudis a Anglaterra amb Ch Lucas Retornà a Edimburg el 1865, on difongué l’obra de R Schumann El 1879 visqué una breu temporada a Florència, on pogué dedicar-se completament a la composició Escriví la cantata The Bride 1881, obra amb què es guanyà el reconeixement de la crítica anglesa, que no obstant això li retragué la influència wagneriana Altres composicions posteriors, com les òperes The Troubadour o The cricket…

Fill d’un terratinent francès i una esclava africana, visqué al Carib fins a deu anys, que es traslladà a França Emprengué llavors la seva formació musical amb el cèlebre violinista JM Leclair i el compositor FJ Gossec El 1769 Gossec el nomenà primer violí del Concert des Amateurs, una de les orquestres més reconegudes de París i de la qual era el director En aquesta època s’inicià en la composició i obtingué un especial ressò amb obres com els concerts per a violí opus 2 i les simfonies concertants -reeixida revisió del concerto grosso barroc segons l’estètica de l’època- Del 1773 al 1781…

Començà els estudis musicals a sis anys i els completà al Conservatori de València, on estudià harmonia, composició, formes musicals, història i estètica de la música, solfeig i violí Fou professor de clarinet en aquest conservatori i músic de la Banda Municipal de València Tocava també el flautí, el requint i el violí A divuit anys començà a dirigir bandes de música, tasca en la qual assolí un gran prestigi Entre d’altres, estigué al capdavant de les bandes de la Societat Musical Obrera de Torrent i de Pobla de Vallbona i Foios, de la Unió Musical de Cullera trenta-set anys, les…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després ho feu al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de l’especialitat de trombó Posteriorment estudià direcció d’orquestra i el 1974 guanyà el primer premi del Concurs per a Directors d’Orquestra de Besançon Un any després entrà com a assistent a l’Òpera de Lió, al costat de Serge Baudo El 1977 dirigí l’Òpera de París i dos anys més tard actuà al capdavant de l’Ensemble Contemporain Del 1981 al 1992 fou director musical del Théâtre de la Monnaie de Brusselles, on el 1984 presentà amb èxit Lucio Silla , de Mozart,…