Resultats de la cerca

Situat a la vessant S de la serra de Guadarrama, la seva economia és agrícola cereals, alfals, patates i ramadera bestiar de llana i boví És un centre d’estiueig N´és destacable l’església gòtica, construïda entre els ss XV i XVI

Agricultura cereals, patates Ramaderia bovina Indústria de derivats de la fusta i metallúrgica Fou pas obligat de les rutes comercials entre Castella i Guipúscoa Hi destaquen l’esglèsia de San Miguel i les ermites de San Pantaleón i de San Pedro de Zariquete

Els adults, de costums crepusculars, es troben als graners de cereals, sobretot els mesos de juny i juliol, i les erugues cuc del blat infesten els grans dels quals es nodreixen i poden arribar fins i tot a destruir una bona collita

Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món

Hom en coneix també una varietat formada per carbassa aixafada, a la qual hom afegeix les farinetes

Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…

Es formà al quaternari com a resultat de la lenta emersió de la mar i de l’acumulació d’alluvions dels rius apenins La riquesa bàsica és el conreu extensiu de cereals, però hom hi ha introduït també el regadiu i els conreus arboris

Cereals i ovins Ferran González la conquerí el 960 i la fortificà Hi tingueren una gran repercussió les lluites del regnat d’Urraca, però deu la seva màxima esplendor als Trastàmara, dels quals era partidària Conserva restes de muralla medieval i diverses esglésies romàniques

L’estret de Femern, al nord, la separa de l’illa danesa de Lolland, i el de Fehmarn, de 1 500 m d’amplada, al sud, del continent És plana i ben conreada cereals i farratge hi ha ramaderia La població principal és Burg