Resultats de la cerca
Es mostren 2034 resultats
Antoine Gardane
Música
Editor i compositor francès.
Membre d’una família italiana d’editors Durant la seva joventut es dedicà a la composició i no inicià la seva carrera com a editor fins el 1538, a Venècia Entre les primeres obres publicades per Gardane hi ha un volum de chansons de C Janequin, però la seva producció consistí bàsicament en misses i motets de compositors francesos, italians, espanyols i dels Països Baixos Com a autor s’inspirà en composicions contemporànies del seu temps, que fins i tot manllevà Escriví sobretot chansons a diverses veus, dues misses i uns quants motets El seu matrimoni l’emparentà amb una rica…
Melchior Franck
Música
Compositor alemany.
Possiblement estudià amb C Demantius En 1601-03 estigué actiu a Nuremberg, on conegué l’obra de HL Hassler i, a través seu, la de l’Escola Veneciana dels Gabrieli A partir del 1603 ocupà el càrrec de mestre de capella del príncep Johann Casimir a Coburg Fou un compositor força prolífic i edità moltes de les seves obres, en les quals palesa un gran domini del contrapunt Entre la seva producció destaquen les obres religioses en llengua alemanya, en bona part basades en corals, algunes composicions profanes i diverses danses instrumentals Tot i estar ancorat en la tradició, és considerat un dels…
Alonso de Plaja
Música
Compositor possiblement d’origen castellà, actiu cap al 1500.
No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és molt proper al de Josquin…
Juan Fernández de Madrid
Música
Compositor espanyol.
A partir de l’any 1479 apareix com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic S’ha donat per segura la seva autoria sobre algunes peces contingudes en el Cancionero Musical de Palacio atribuïdes a ’Madrid' Molt probablement formà part de la primera generació de compositors representats en aquell manuscrit L’arcaisme del seu estil es manifesta en el fet que cultivà la cançó, en lloc del villancico , més propi de la generació de Juan del Encina Les obres conservades són De vevir vida segura , Por las gracias que teneis , Pues que Dios te fiso tal i Pues que creçe mi serviros…
Richard Mühlfeld
Música
Clarinetista i director alemany.
Rebé la primera formació musical del seu pare i començà tocant el clarinet i el violí en conjunts instrumentals de la seva ciutat natal El 1873 fou nomenat clarinetista de l’orquestra de la cort a Meiningen, llavors dirigida per H von Bülow Quan el 1891 J Brahms el sentí en una audició privada a Meiningen, li dedicà les dues sonates, el trio i el quintet per a clarinet, obres que estrenà el mateix Mühlfeld Fou un clarinetista de molta anomenada arreu d’Europa, i altres compositors a part de Brahms, com G Jenner, H Marteau i K Reinecke, li dedicaren obres per a clarinet Al llarg…
Mischa Elman
Música
Violinista d’origen ucraïnès nacionalitzat nord-americà.
Realitzà estudis musicals a Odessa, on atragué l’atenció de Leopold von Auer, aleshores professor del Conservatori de Música de Sant Petersburg, amb qui estudià entre el 1903 i el 1904 El 1904 tingué lloc el seu debut internacional a Berlín, amb un èxit extraordinari Després d’actuar per primera vegada a Nova York, s’establí als EUA i el 1923 obtingué la nacionalitat d’aquest país La seva forma expressiva i apassionada de tocar fou especialment apropiada per a la interpretació d’obres romàntiques Entre els compositors que escriviren música per a ell cal destacar Bohuslav Jan…
Manuel Villuendas
Música
Violinista.
Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixeble d’Eduard Toldrà i Francesc Costa, i es perfeccionà al Conservatori de Brusselles amb André Gertler És primer violí de l’Orquestra Simfònica de Madrid i de l’Orquestra de Cambra Reina Sofia i director titular de la Joven Orquesta de Castilla-la Mancha És també primer violí del Cuarteto Ibérico, amb el qual ha fet nombrosos concerts, i el fundador de la Camerata Eduard Toldrà Ha estat convidat a dirigir l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa Ha estrenat obres de compositors com Xavier Benguerel i…
Jaume Rosquelles i Bagà
Música
Violinista i compositor.
Probablement provenia d’una nissaga familiar de músics i estava emparentat amb Miquel Rosquelles, actiu com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona entre el 1669 i el 1684 Vers el 1770 era violinista de la catedral de Barcelona i el 1774 ingressà en la capella reial de Madrid En aquesta ciutat excellí com a intèrpret de concert, i actuà com a solista en els concerts que tenien lloc al teatre de Los Caños del Peral Escriví tres sonates per a violí i baix Hi ha tres compositors posteriors que probablement tenen algun parentiu amb Jaume Rosquelles i Miquel Rosquelles…
Hermann Uhde
Música
Baríton alemany.
Inicià la seva carrera com a baix, el repertori del qual estudià a la seva ciutat natal amb P Kraus Debutà el 1936 com a Titurel Parsifal i el 1942 cantà a la Haia Després de la Segona Guerra Mundial, en què fou fet presoner, actuà regularment a Hamburg, Viena i Munic El 1953 cantà amb la companyia de l’Òpera de Munic al Covent Garden en unes aplaudides funcions d' Arabella Especialitzat en el paper de Telramund Lohengrin , l’interpretà en nombroses ocasions als festivals de Salzburg i Bayreuth, i també en diversos teatres europeus Interpretà així mateix personatges de compositors…
contradansa
Música
Dansa anglesa, d’origen probablement rural, que estigué de moda entre l’alta societat al segle XVIII.
És una dansa ràpida i de caràcter alegre, escrita normalment en compàs de 2/4 o de 6/8, i formada per dues parts que es repeteixen Sembla que el nom amb què s’estengué per Europa és una deformació fonètica de l’anglès country dance , tot i que altres teories justifiquen el nom per la posició enfrontada que prenien les parelles a l’hora de ballar A la França del segle XVIII, donà pas a l’adveniment del cotillon i al segle XIX a la quadrilla La contradansa arribà a Cuba al segle XIX, on, amb algunes transformacions, esdevingué molt popular Compositors com GF Händel, WA Mozart i L…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina