Resultats de la cerca
Es mostren 3662 resultats
Tomás de Santa María
Música
Teòric, compositor i organista castellà.
Pertanyia a l’orde dominicà i exercí com a organista del convent de San Pablo de Valladolid La seva principal contribució a la teoria musical fou la publicació del tractat Libro llamado Arte de tañer fantasía Valladolid, 1565 En realitat és un tractat de caràcter pràctic sobre la interpretació de la música per a tecla, i també per a viola de mà, que es beneficià dels consells de Juan i Antonio de Cabezón Dividit en dues parts, la primera es dedica a aspectes teòrics i a la tècnica interpretativa dels instruments de tecla, mentre que la segona estudia els procediments de la composició També se…
Pere Sucias i Aparicio
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
Gran afeccionat a la investigació històrica, estudià les restes arqueològiques de la zona, realitzant diversos descobriments, i compilà una gran quantitat d’informació sobre el folklore Prolífic escriptor, no arribà mai a veure publicada cap de les seves obres, i en feu donació de la major part a l’Arxiu Municipal de València, on es conserven Cal esmentar Historia de Enguera y de los pueblos de su distrito , Apuntes históricos de la villa de Enguera , Monografías de casi todos los pueblos de Valencia , Notas útiles para escribir la historia de la Catedral de Valencia , Anales…
Maurici Espona
Música
Organista i mestre de capella català.
El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí Se’n conserven un llibre de misses 1773 i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de la catedral de Manresa
Joan Pasqual
Cristianisme
Franciscà.
Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud i Summa de pena Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la Divina Comedia fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta Bibliografia Riquer…
,
Šem Ṭob ben Iṣḥaq ibn Ardutiel
Literatura
Escriptor jueu.
Fou rabí de Carrión de los Condes, per la qual cosa és conegut també en la cultura castellana per Santos de Carrión És autor dels Consejos y Documentos dedicats al rei Pere I de Castella, en castellà, de la qual obra es conserven les versions hebrea i en aljamiat hebraicocastellà, coneguts també com a Proverbios morales de poesies religioses en hebreu i de Milḥamot ha-'et wĕ-ha-misparayim ‘Disputa del càlam i de les tisores’, 1345 Traduí també de l’àrab a l’hebreu els Preceptes temporals , obra litúrgica d’Išrael ben Išrael La seva obra influí tant en el judaisme hispànic com en…
Lope Alberdi Recalde
Música
Orguener basc.
Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també…
,
Ciril d’Alexandria
Cristianisme
Patriarca d’Alexandria i teòleg.
Nebot i successor del patriarca Teòfil d’Alexandria, intervingué decisivament en la controvèrsia nestoriana, i l’aprofità per a afermar la preponderància de la seu d’Egipte Presidí el concili d’Efes 431, en el qual aconseguí que Nestori fos condemnat i exiliat El concili aprovà la doctrina cirilliana sobre la unitat de la persona de Crist, bé que la seva ambigüitat terminològica havia de desembocar posteriorment en el monofisisme Fou un dels grans sistematitzadors de la teologia i compongué molts tractats exegètics d’orientació antiarriana i cristològics L’encarnació del Logos,…
tinció de Gram
Biologia
Tècnica de coloració dels bacteris que fou establerta per H.Ch.J. Gram.
Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius és de gran…
Sant Feliu de Grist (Saünc)
Art romànic
Situació Sector de llevant d’aquesta església, molt modificat en època tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Feliu presideix la plaça entorn de la qual s’agrupa el nucli antic del poble de Grist o d’Erist, situat al peu de la carretera de la vall de Benasc, a la riba dreta de l’Éssera, a la cua de l’embassament de Grist JBP Mapa 32-9 180 Situació 31TBH942184 Història Es disposa de diverses referències sobre el lloc de Grist o Erist, però en manquen de l’església parroquial Vers el 1040 Guimar d’Erist compareix com a testimoni en un instrument del Ròtol de Vallabriga Beranui El…
Sant Martí de Fonollar
Església
Església del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), al sector pla del terme, a la vall del Tec.
La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals La capçalera, rectangular, és més estreta Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt , fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de Mafalda o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina