Resultats de la cerca

Donada una corba C , parametritzada per l’abscissa curvilínia s s dona la longitud de l’arc des d’un punt de referència de la corba, C s = x s , y s , z s , tríede ortonormal directe definit en cada punt P de C pels vectors tangent t , normal n i binormal b , l’expressió dels quals és t = d C s / ds P , ∥ t ∥=1 n = d t / ds /∥ d t / ds ∥ P , ∥ n ∥=1 b = t ∧ n , ∥ b ∥=1 El pla P , t , n és el pla osculador de la corba C en el punt P , el pla P , n , b és el pla normal de C en P , i el pla P , b , t és el…

Fou nen cantor de la catedral d’Arràs cap al 1525 Després ocupà alguns llocs com a director musical i responsable de l’escolania a les catedrals de Tours i de Tournai Retornà a Arràs com a canonge el 1556 L’any 1557 es traslladà a Anvers Des del 1559 fins a la seva mort tingué al seu càrrec el magisteri de la capella flamenca de Felip II d’Espanya, a Madrid La seva obra musical inclou una vintena de misses, seixanta motets, nou salms i més de cinquanta cançons profanes, la major part …

Sostingué, al costat de Pedro Ferrándiz de Azagra, senyor d’Albarrasí, una de les primeres revoltes durant la minoritat de Jaume I el rei féu les primeres armes i assetjà Lizana 1220 i la prengué Actuà en la defensa del castell de Montcada contra el rei el 1223, però el 1225 ja actuà al seu costat, i hi romangué en la crisi 1226-27 provocada per la mort de Pero Ahonés Ajudà el rei Jaume en les primeres etapes de la guerra d’Urgell 1228 i li féu costat en les negociacions amb Navarra 1231 Participà en…

Probablement descendia del trobador Amanieu de Cescars És autor del poema didàctic de tema religiós Lausor de la Divinitat, escrit en noves rimades entre el 1380 i el 1399, dedicat al bisbe de Lleida Guerau de Requesens Es tracta d'un resum en vers de la doctrina cristiana De tipus narratiu, consta de 347 octosíllabs apariats

Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el…

Duc de Cailus Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V a Itàlia El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort Inicià — per ordre de Felip V — la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment

Actiu al Rosselló Autor de l’estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de Fde Soler, datada el 1203 ambdues obres signades, al claustre d’Elna Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la collegiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds…

A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma…

És constituït per un seguit de turons cretacis, separats per profundes incisions de forma allargada i de poca altitud 468 m, que s’estenen un centenar de quilòmetres des de Bad Lippspringe, en direcció SE-NW, fins a Rheine, prop de l’Ems

El poder legislatiu aprova les lleis per les quals es regeix l’Estat, el poder executiu governa aplicant les lleis aprovades pel legislatiu, i el poder judicial interpreta i dictamina en casos controvertits quina ha de ser l’aplicació de la llei La divisió de poders té el fonament teòric en l’obra de Montesquieu   L’esprit des lois i el seu objectiu és evitar la concentració de poder que pugui pertorbar el bon funcionament de la vida pública o introduir derives autoritàries o totalitàries Bé que la divisió de poders és pròpia d’estats amb democràcies parlamentàries i fonamentats en l’estat de…